JAUME 1
1
1Jaume, servidor de Déu i del Senyor Jesucrist, a les dotze tribus disperses: Salut!
Satisfacció enmig de les proves
2Germans meus, quan us topeu amb les diverses afliccions de prova, tingueu-ho com una gran satisfacció,
3convençuts que la vostra fe provada engendra constància.
4Però mireu que la constància tingui una obra acabada, així sereu perfectes i enterament cabals, no deficients en res.
5Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
6Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.
7Que no es pensi pas, aquest home, que podrà rebre res del Senyor:
8un home d’esperit indecís és inconstant en tot el que emprèn.
9Que el germà de condició humil se senti orgullós quan sigui exalçat,
10i també el ric quan sigui humiliat, perquè passarà com la florida de l’herba:
11un cop eixit el sol ardent, l’herba s’asseca, cau la flor i s’acaba la seva bella aparença; així mateix es consu-mirà el ric en els seus negocis.
Benaurança en les afliccions
12Benaurat l’home que resisteix la prova de les afliccions, perquè quan sigui aprovat rebrà la corona de la vida que Déu ha promès als qui l’estimen.
13Quan algú se senti temptat, que no digui: “Sóc temptat de Déu”, perquè Déu ni té males temptacions ni tempta ningú,
14sinó que cadascú és temptat quan l’arrossega la pròpia concupiscència i es deixa seduir.
15Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
16No us enganyeu, estimats germans meus.
17Tota gràcia excel·lent i tot do perfec-ta prové de dalt, i davalla del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació.
18De pròpia voluntat ens ha engendrat per la paraula de veritat, perquè fóssim com una primícia de les seves criatures.
Practicants de la paraula
19Ja ho sabeu, estimats germans meus: que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se,
20perquè la ira de l’home no s’ajusta a l’equitat que Déu vol.
21Per tant, rebutgeu tota mena de bru-tícia i els excessos de la maldat, i acolliu dòcilment la paraula inserida en vosaltres, que és prou potent per a salvar les vostres ànimes.
22Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.
23Perquè si algú escolta la paraula i no la practica, s’assembla a un home que examina en un mirall la cara que fa:
24es mira a si mateix, se’n va i després ja no pensa més com era.
25En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la de la llibertat, i és perseve-rant en ella, no com un oient oblidadís, sinó que la posa per obra, aquest serà feliç practicant-la.
26Si algú es té per religiós però no refrena la llengua, s’enganya ell mateix, i la seva religió és buida.
27La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana.
S'ha seleccionat:
JAUME 1: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya