JEREMIES 20
20
Jeremies i el sacerdot Paixhur
1El sacerdot Paixhur, fill d’Immer, que era inspector en cap del temple del Senyor, va sentir Jere-mies quan profetitzava tot això.
2Llavors Paixhur va fer assotar el pro-feta i el va fer posar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamí, la que mena al temple del Senyor.
3L’endemà, quan Paixhur va treure Jeremies del cep, aquest li va dir : “El Senyor no t’anomena Paixhur, sinó ‘Terror-Arreu’.
4Perquè el Senyor diu això: Mira, faré que siguis un terror per a tu mateix i per a tots els teus amics; cauran per l’espasa dels seus enemics i els teus ulls ho veu-ran, i posaré tot Judà a mans del rei de Babilònia, que en deportarà alguns i a d’altres els matarà amb l’espasa.
5També lliuraré totes les reserves d’a-questa ciutat, tot el seu guany i tot el que té de valor, i posaré tots els tresors dels reis de Judà a les mans dels seus ene-mics, que els saquejaran, els agafaran i els duran captius a Babilònia.
6I tu, Paixhur, amb tota la teva família, anireu al captiveri. Arribaràs a Babilònia, allà moriràs i allà seràs enterrat, tu i tots els teus companys, als quals tu profetitzaves falsament.”
Jeremies es plany a Déu
7M’has seduït, Senyor, i m’he deixat seduir; has estat més fort que jo i has guanyat. M’he convertit en la riota de cada dia, tothom es burla de mi.
8Cada vegada que parlo és per clamar i cridar: ‘Violència i destrucció’; perquè l’oracle del Senyor s’ha tornat per a mi un vituperi, un escarni tot el dia.
9Llavors penso: No tornaré a recordar-lo ni parlaré més en el seu nom, però en el meu cor hi ha com un foc abrusador que se’m fica als ossos; m’he esforçat a contenir-lo, però no puc.
10He sentit les calúmnies de molts: “Escampa la por pertot arreu. Denun-cieu-lo i l’acusarem!” Tots els meus amics íntims estaven a l’aguait per veure si jo queia: “Potser es deixarà cor-rompre; llavors el podrem atrapar i ens venjarem d’ell.”
11Però el Senyor és al meu costat com un guerrer poderós; per això els meus perseguidors ensopegaran i no vence-ran, seran aclaparats per la vergonya, no hauran pogut sortir-se’n: tindran una ignomínia perpètua que no serà obli-dada.
12Senyor Totpoderós, que poses a pro-va el just, que examines l’interior i el cor, que pugui veure jo la teva venjança damunt d’ells, ja que a tu he encomanat la meva causa.
13Canteu al Senyor, lloeu el Senyor, perquè ell ha deslliurat la vida del pobre de les mans dels malfactors.
El profeta maleeix el dia que va néixer
14Maleït sigui el dia que vaig néixer; que no sigui beneït el dia que la meva mare em va infantar!
15Maleït sigui el missatger que va donar la nova al meu pare: “T’ha nascut un fill, és un nen”, i l’omplí d’alegria!
16Que aquell home sigui com les ciu-tats que el Senyor va destruir sense pietat! Que al matí senti el crit d’alarma i al migdia el clamor de la batalla!
17Per què no em va matar ja dins la matriu? Així la meva mare seria el meu sepulcre i les seves entranyes m’haurien guardat eternament.
18A què treu cap haver sortit del si matern per veure angoixa i dolor, per consumir els meus dies en la vergonya?
S'ha seleccionat:
JEREMIES 20: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya