Era la vigília de la festa de la Pasqua. Jesús, conscient que ja havia arribat l’hora de deixar aquest món i anar al Pare, ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà al màxim.
Durant el sopar, quan el diable ja ha-via posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la determinació de trair-lo,
sabent Jesús que el Pare li ho havia posat tot a les mans i que de Déu provenia i a Déu retornava,
s’alçà de taula, es va treure el mantell i, prenent una tovallola, se la va cenyir.
Després omplí el gibrell d’aigua i es posà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.
Quan va arribar a Simó Pere, aquest li va dir: “Senyor, ¿tu em rentes els peus?”
Li respon Jesús: “Ara no entens el que jo faig, però ho entendràs més tard.”
Pere replicà: “De cap manera! Mai no em rentaràs els peus.” Jesús li va res-pondre: “Si no te’ls rento, és que no tens part amb mi.”
Li digué Simó Pere: “Senyor, no sols els peus, fins i tot les mans i el cap.”
Jesús li diu: “Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus, perquè tot ell està net. Vosaltres esteu nets, encara que no pas tots.”
Ell sabia qui l’havia de trair, per això deia: “No tots esteu nets.”
En acabar de rentar-los els peus, es posà el mantell, s’assegué a taula i els digué: “Compreneu això que us he fet?
Vosaltres m’anomeneu Mestre i Senyor, i teniu raó, perquè ho sóc.
Ara bé, si jo, el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres heu de rentar-vos els peus els uns als altres;
jo us he donat exemple perquè vosaltres feu el mateix que jo us he fet.
Us ho asseguro: un esclau no és més que el seu amo; ni el missatger no és més que el qui l’envia.
Si compreneu aquestes coses i les compliu, sou benaurats.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
