JOAN 17
17
La pregària de Jesús
1Després de dir això, Jesús alçà els ulls al cel i exclamà: “Pare, ha arribat l’hora. Glorifica el teu Fill per tal que el Fill et glorifiqui,
2d’acord amb l’autoritat que li has do-nat sobre tots els homes, per a donar la vida eterna a tots els qui li has confiat.
3Això és la vida eterna: que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable, i aquell qui tu has enviat, Jesucrist.
4Jo t’he glorificat a la terra duent a terme l’obra que m’havies encomanat.
5Ara, doncs, glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la mateixa glòria que tenia abans que el món existís.
6He fet conèixer el teu nom als homes que en el món m’has confiat: eren teus i me’ls has confiat, i ells han guardat la teva paraula.
7Ara saben que tot allò que m’has do-nat ve de tu.
8Els he donat les paraules que m’has transmès, i les han acceptades perquè saben del cert que he sortit de tu, i han cregut que tu m’has enviat.
9Jo prego per ells; no prego pel món, sinó per aquells qui m’has donat, perquè són teus.
10Tot allò que és meu, és teu, i el que és teu, és meu, i en ells sóc glorificat.
11Jo no em quedo al món, perquè vinc a tu, però ells s’hi queden. Pare Sant, guarda en el teu nom els qui m’has do-nat, a fi que siguin u, com nosaltres.
12Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que m’has concedit. He vetllat per ells, i cap no se’n va perdre, fora del fill de perdició, perquè l’Escrip-tura s’havia de complir.
13Però ara vinc a tu i parlo així al món perquè ells s’omplin del meu goig.
14Jo els he transmès la teva paraula i el món els ha odiat, perquè no són del món, com tampoc jo no sóc del món.
15No et demano que els treguis del món, sinó que els guardis del Maligne.
16No són del món, com jo tampoc no sóc del món.
17Consagra’ls en la veritat: la teva Paraula és la veritat.
18Així com tu m’has enviat al món, també jo els he enviat al món.
19I per ells jo em consagro a mi mateix, a fi que ells siguin també consagrats en la veritat.
20No prego solament per ells, sinó tam-bé pels qui creuran en mi per mitjà de la seva paraula.
21Que tots siguin u; com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, que també ells estiguin en nosaltres, a fi que el món cregui que tu m’has enviat.
22Jo els he donat la glòria que tu m’has donat, per tal que siguin u, com nosaltres som u.
23Jo en ells i tu en mi, a fi que es realitzin vers la unitat, perquè el món cregui que tu m’has enviat i que els has estimat com m’has estimat tu a mi.
24Pare, els qui m’has donat, vull que també ells estiguin amb mi allà on jo estic, a fi que vegin la meva glòria, aquella que m’has donat perquè m’has estimat des d’abans de la creació del món.
25Pare just, el món no t’ha conegut, però jo t’he conegut i aquests han cone-gut que tu m’has enviat.
26Els he fet conèixer el teu nom i els el faré conèixer encara més, a fi que l’amor amb què tu m’has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui.”
S'ha seleccionat:
JOAN 17: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya