JOB 1
1
I-PRÒLEG
Presentació. La hisenda de Job
1A la regió d’Us hi havia un home que s’anomenava Job. Era un home íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal.
2Li havien nascut set fills i tres filles.
3Tenia una hisenda de set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i una munió de servents. Aquell home era el més ric d’entre els orientals.
4Els seus fills sovint feien banquets a les respectives llars, per torn, on eren convidades també les seves tres germanes a menjar i beure amb ells.
5Quan s’acabava la tanda de convits, Job els feia venir per purificar-los. Es llevava de matí i oferia un holocaust per cada un d’ells. Això, Job ho feia cada vegada, perquè pensava: “No sigui que els meus fills hagin faltat i dintre seu hagin ofès Déu.”
Déu permet la prova de Job
6Un dia, quan els fills de Déu es van presentar davant el Senyor Déu, entre ells hi anava també Satan.
7El Senyor li digué: “D’on véns?” Satan respongué: “De recórrer la terra i observar-la.”
8I el Senyor preguntà a Satan: “¿T’has fixat en el meu servent Job? No n’hi ha cap més com ell a la terra, d’íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal, oi?”
9Satan va contestar al Senyor: “No és perquè sí, que Job reverencia Déu.
10¿Que no l’has encerclat de protecció, a ell, la seva família i la seva hisenda? Has beneït tot el que ell fa, i els seus ramats s’escampen per tot el país.
11Però, si ara allargues la mà i toques tot el que té, veuràs com et blasmarà a la cara!”
12El Senyor digué a Satan: “Mira, tot el que ell té ho deixo a les teves mans, només que a ell no el toquis.” I Satan es va retirar de davant del Déu Etern.
13Un dia, mentre els fills i les filles de Job feien un banquet a la casa de l’hereu,
14va arribar a casa de Job un missatger amb aquesta notícia: “Els bous llauraven i les someres pasturaven pel seu cantó;
15tot d’una els han atacat els sabeus i se’ls han endut i han mort els mossos a ganivetades. Només jo he pogut escapar per a dur-te la notícia.”
16Encara estava aquest parlant, quan en va arribar un altre que va dir: “Un llamp ha caigut del cel i ha cremat les teves ovelles i ha consumit també els pastors. Només jo m’he pogut escapar per dur-te la notícia.”
17Encara parlava aquest que en va arri-bar un altre que va dir: “Els caldeus, en tres colles separades, s’han llançat sobre els teus camells i se’ls han endut i han mort els mossos a ganivetades. Només jo m’he pogut escapar per dur-te la notícia.”
18Encara parlava aquest parlant que en va arribar un altre que va dir: “Els teus fills i les teves filles estaven a casa de l’hereu, menjant i bevent,
19quan, de sobte, s’ha aixecat un vent violent del desert que s’ha abocat sobre els quatre cantons de la casa, i aquesta ha caigut damunt els joves i ara són morts. Només jo m’he pogut escapar per dur-te la notícia.”
20Llavors Job es va aixecar i es va esquinçar el vestit. Després es va rapar el cap, s’abocà a terra, prosternat,
21i digué: “Vaig sortir nu del ventre de la mare, i nu hi tornaré. El Senyor donà, el Senyor ha pres; beneït sigui el nom del Senyor!”
22En tot això, Job no va pecar ni va dir res d’ofensiu a Déu.
S'ha seleccionat:
JOB 1: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JOB 1
1
I-PRÒLEG
Presentació. La hisenda de Job
1A la regió d’Us hi havia un home que s’anomenava Job. Era un home íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal.
2Li havien nascut set fills i tres filles.
3Tenia una hisenda de set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i una munió de servents. Aquell home era el més ric d’entre els orientals.
4Els seus fills sovint feien banquets a les respectives llars, per torn, on eren convidades també les seves tres germanes a menjar i beure amb ells.
5Quan s’acabava la tanda de convits, Job els feia venir per purificar-los. Es llevava de matí i oferia un holocaust per cada un d’ells. Això, Job ho feia cada vegada, perquè pensava: “No sigui que els meus fills hagin faltat i dintre seu hagin ofès Déu.”
Déu permet la prova de Job
6Un dia, quan els fills de Déu es van presentar davant el Senyor Déu, entre ells hi anava també Satan.
7El Senyor li digué: “D’on véns?” Satan respongué: “De recórrer la terra i observar-la.”
8I el Senyor preguntà a Satan: “¿T’has fixat en el meu servent Job? No n’hi ha cap més com ell a la terra, d’íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal, oi?”
9Satan va contestar al Senyor: “No és perquè sí, que Job reverencia Déu.
10¿Que no l’has encerclat de protecció, a ell, la seva família i la seva hisenda? Has beneït tot el que ell fa, i els seus ramats s’escampen per tot el país.
11Però, si ara allargues la mà i toques tot el que té, veuràs com et blasmarà a la cara!”
12El Senyor digué a Satan: “Mira, tot el que ell té ho deixo a les teves mans, només que a ell no el toquis.” I Satan es va retirar de davant del Déu Etern.
13Un dia, mentre els fills i les filles de Job feien un banquet a la casa de l’hereu,
14va arribar a casa de Job un missatger amb aquesta notícia: “Els bous llauraven i les someres pasturaven pel seu cantó;
15tot d’una els han atacat els sabeus i se’ls han endut i han mort els mossos a ganivetades. Només jo he pogut escapar per a dur-te la notícia.”
16Encara estava aquest parlant, quan en va arribar un altre que va dir: “Un llamp ha caigut del cel i ha cremat les teves ovelles i ha consumit també els pastors. Només jo m’he pogut escapar per dur-te la notícia.”
17Encara parlava aquest que en va arri-bar un altre que va dir: “Els caldeus, en tres colles separades, s’han llançat sobre els teus camells i se’ls han endut i han mort els mossos a ganivetades. Només jo m’he pogut escapar per dur-te la notícia.”
18Encara parlava aquest parlant que en va arribar un altre que va dir: “Els teus fills i les teves filles estaven a casa de l’hereu, menjant i bevent,
19quan, de sobte, s’ha aixecat un vent violent del desert que s’ha abocat sobre els quatre cantons de la casa, i aquesta ha caigut damunt els joves i ara són morts. Només jo m’he pogut escapar per dur-te la notícia.”
20Llavors Job es va aixecar i es va esquinçar el vestit. Després es va rapar el cap, s’abocà a terra, prosternat,
21i digué: “Vaig sortir nu del ventre de la mare, i nu hi tornaré. El Senyor donà, el Senyor ha pres; beneït sigui el nom del Senyor!”
22En tot això, Job no va pecar ni va dir res d’ofensiu a Déu.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya