JOB 2
2
Continua la prova de Job
1S’esdevingué que un altre dia que els fills de Déu anaren a presentar-se davant el Senyor, també hi anà Satan entre ells.
2El Senyor Etern li digué: “D’on véns?” Satan respongué al Senyor: “De recórrer la terra i observar-la.”
3I el Senyor preguntà a Satan: “¿T’has fixat en el meu servent Job? No n’hi ha cap més com ell a la terra, d’íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal, oi? Encara es manté ferm en la seva integritat, tot i que m’has induït a arruïnar-lo sense cap motiu.”
4Satan va contestar al Senyor: “Pell per pell! Tot el que tingui l’home ho donarà a canvi de la vida.
5Ara, però, allarga la mà i toca-li els ossos i la carn, i veuràs com et blasmarà a la cara!”
6Llavors el Senyor digué a Satan: “Bé, doncs, el deixo a les teves mans, només que li respectis la vida.”
7Satan es va retirar de davant el Senyor, i va afligir Job amb una úlcera maligna que el cobria tot ell de cap a peus.
8Job va agafar un tros de terrissa per gratar-se, i s’estava assegut damunt les escombraries.
9Llavors la seva dona li digué: “Encara t’entossudeixes en la teva integritat? Maleeix Déu i more’t d’una vegada!”
10Però ell li replicà: “Parles com una ximpleta qualsevol. Si vam acceptar el bé que Déu ens enviava, per què no hem d’acceptar el mal?”
En tot això, Job no va pecar de paraula.
Els tres amics de Job
11De tots aquests mals que li havien sobrevingut se’n van assabentar tres amics de Job, i van decidir acudir-hi, cadascun des del seu lloc. Eren: Elifaz, el temanita, Bildad, el xuhita, i Sofar, el naamita, que havien convingut d’anar-hi junts a condoldre’s i consolar-lo.
12Quan eren a certa distància miraven per veure’l, però gairebé no el podien reconèixer. Llavors es van posar a cridar i plorar, i es van esquinçar els vestits, i llançaven pols a l’aire sobre els seus caps.
13Després es van asseure a terra, al seu costat, durant set dies i set nits, sense dir ni una paraula, perquè comprenien que el seu dolor era molt gran.
S'ha seleccionat:
JOB 2: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JOB 2
2
Continua la prova de Job
1S’esdevingué que un altre dia que els fills de Déu anaren a presentar-se davant el Senyor, també hi anà Satan entre ells.
2El Senyor Etern li digué: “D’on véns?” Satan respongué al Senyor: “De recórrer la terra i observar-la.”
3I el Senyor preguntà a Satan: “¿T’has fixat en el meu servent Job? No n’hi ha cap més com ell a la terra, d’íntegre i recte, reverent amb Déu i apartat del mal, oi? Encara es manté ferm en la seva integritat, tot i que m’has induït a arruïnar-lo sense cap motiu.”
4Satan va contestar al Senyor: “Pell per pell! Tot el que tingui l’home ho donarà a canvi de la vida.
5Ara, però, allarga la mà i toca-li els ossos i la carn, i veuràs com et blasmarà a la cara!”
6Llavors el Senyor digué a Satan: “Bé, doncs, el deixo a les teves mans, només que li respectis la vida.”
7Satan es va retirar de davant el Senyor, i va afligir Job amb una úlcera maligna que el cobria tot ell de cap a peus.
8Job va agafar un tros de terrissa per gratar-se, i s’estava assegut damunt les escombraries.
9Llavors la seva dona li digué: “Encara t’entossudeixes en la teva integritat? Maleeix Déu i more’t d’una vegada!”
10Però ell li replicà: “Parles com una ximpleta qualsevol. Si vam acceptar el bé que Déu ens enviava, per què no hem d’acceptar el mal?”
En tot això, Job no va pecar de paraula.
Els tres amics de Job
11De tots aquests mals que li havien sobrevingut se’n van assabentar tres amics de Job, i van decidir acudir-hi, cadascun des del seu lloc. Eren: Elifaz, el temanita, Bildad, el xuhita, i Sofar, el naamita, que havien convingut d’anar-hi junts a condoldre’s i consolar-lo.
12Quan eren a certa distància miraven per veure’l, però gairebé no el podien reconèixer. Llavors es van posar a cridar i plorar, i es van esquinçar els vestits, i llançaven pols a l’aire sobre els seus caps.
13Després es van asseure a terra, al seu costat, durant set dies i set nits, sense dir ni una paraula, perquè comprenien que el seu dolor era molt gran.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya