JOB 12
12
Resposta de Job: Els qui creuen tenir Déu al puny!
1Job prengué la paraula i digué:
2És ben cert que vosaltres sou el poble,
i amb vosaltres s’extingirà la sa-viesa!
3Però també jo tinc enteniment com vosaltres,
no us sóc pas inferior.
¿Qui no sap aquestes coses?
4La riota de l’amic, això sóc jo,
quan clamo a Déu perquè m’escolti.
5“Menyspreu a l’infortuni!”, pensa l’afortunat;
una altra empenta a qui trontolla.
6I a la tenda dels lladres, tran-quil·litat;
plena seguretat per als qui ofenen Déu,
els qui creuen tenir-lo al puny!
7Però, interroga les bèsties, que t’ho diguin!
I els ocells del cel, que t’ho ex-pliquin,
8o els rèptils de la terra, que t’ho ensenyin,
i que t’ho contin els peixos de la mar!
9¿Qui no reconeix, per mitjà de tots els éssers,
que la mà del Senyor ha fet tot això?
10Ell, que té a la mà l’ànima de tota criatura,
i l’esperit de tota carn humana.
En Déu hi ha la força i l’enginy
11¿No distingeix les paraules, l’oïda,
com el paladar tasta el menjar?
12¿No és pròpia dels vells la saviesa,
i privilegi dels molts anys el seny?
13En Déu hi ha la saviesa i el poder,
són seus el consell i l’enteniment.
14Si ell ensorra, no es reedifica;
el qui ell atrapa, no se n’allibera.
15Si deté les pluges, ve la sequera;
si les avia, devasten la terra.
16En Déu hi ha la força i l’enginy,
són seus tant el qui erra com el qui fa errar.
17Fa caminar els consellers amb peus nus,
i els jutges torna babaus.
18Ha desfet el faixí dels reis
i els ha lligat una corda a la cintura.
19Fa caminar els sacerdots amb peus nus,
i els més alts aterra.
20Pren la paraula als més experts,
i lleva el seny dels més vells.
21Aboca el menyspreu sobre els nobles,
i afluixa la corretja dels guerrers.
22Treu del més recòndit de la foscor
i fa sortir a la llum les tenebres.
23Alça les nacions, i després les ensorra;
fa expansionar els pobles, i més tard els esborra.
24Pren el seny als governants del país
i els esgarria per un desert sense camins,
25caminant a les palpentes, sense llum,
i fent ziga-zagues com un begut.
S'ha seleccionat:
JOB 12: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JOB 12
12
Resposta de Job: Els qui creuen tenir Déu al puny!
1Job prengué la paraula i digué:
2És ben cert que vosaltres sou el poble,
i amb vosaltres s’extingirà la sa-viesa!
3Però també jo tinc enteniment com vosaltres,
no us sóc pas inferior.
¿Qui no sap aquestes coses?
4La riota de l’amic, això sóc jo,
quan clamo a Déu perquè m’escolti.
5“Menyspreu a l’infortuni!”, pensa l’afortunat;
una altra empenta a qui trontolla.
6I a la tenda dels lladres, tran-quil·litat;
plena seguretat per als qui ofenen Déu,
els qui creuen tenir-lo al puny!
7Però, interroga les bèsties, que t’ho diguin!
I els ocells del cel, que t’ho ex-pliquin,
8o els rèptils de la terra, que t’ho ensenyin,
i que t’ho contin els peixos de la mar!
9¿Qui no reconeix, per mitjà de tots els éssers,
que la mà del Senyor ha fet tot això?
10Ell, que té a la mà l’ànima de tota criatura,
i l’esperit de tota carn humana.
En Déu hi ha la força i l’enginy
11¿No distingeix les paraules, l’oïda,
com el paladar tasta el menjar?
12¿No és pròpia dels vells la saviesa,
i privilegi dels molts anys el seny?
13En Déu hi ha la saviesa i el poder,
són seus el consell i l’enteniment.
14Si ell ensorra, no es reedifica;
el qui ell atrapa, no se n’allibera.
15Si deté les pluges, ve la sequera;
si les avia, devasten la terra.
16En Déu hi ha la força i l’enginy,
són seus tant el qui erra com el qui fa errar.
17Fa caminar els consellers amb peus nus,
i els jutges torna babaus.
18Ha desfet el faixí dels reis
i els ha lligat una corda a la cintura.
19Fa caminar els sacerdots amb peus nus,
i els més alts aterra.
20Pren la paraula als més experts,
i lleva el seny dels més vells.
21Aboca el menyspreu sobre els nobles,
i afluixa la corretja dels guerrers.
22Treu del més recòndit de la foscor
i fa sortir a la llum les tenebres.
23Alça les nacions, i després les ensorra;
fa expansionar els pobles, i més tard els esborra.
24Pren el seny als governants del país
i els esgarria per un desert sense camins,
25caminant a les palpentes, sense llum,
i fent ziga-zagues com un begut.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya