JOB 13
13
Job vol parlar amb Déu
1Heus aquí que tot això ho han vist els meus ulls,
les meves orelles ho han sentit i ho tinc ben comprès.
2Tant com vosaltres ho sabeu, ho sé jo també;
no sóc pas menys que vosaltres.
3Però és amb el Totpoderós amb qui vull parlar,
i presentar davant Déu la rèplica;
4que vosaltres no sou més que uns xerraires,
guaridors de quimeres sou tots.
5Tant de bo calléssiu d’una vegada,
que això us serviria de prudència.
6Escolteu ara la rèplica de la meva boca
i ateneu als descàrrecs dels meus llavis.
7¿Per defensar Déu proferiu falsies,
i a favor seu direu mentides?
8¿Pledejareu a favor seu,
o us fareu advocats de Déu?
9¿No seria millor que us escrutés a vosaltres?
¿O l’enredaríeu com s’enreda un home?
10Severament us reprendria,
si d’amagat afavoríeu algú.
11¿No us acovardirà la seva majestat,
ni us envairà el seu terror?
12Les vostres sentències són màximes de cendra,
i les vostres respostes, defenses de fang.
La defensa de la seva conducta
13Calleu i deixeu que ara parli jo,
i després que vingui el que vingui.
14Prenc la meva carn entre les dents,
i exposo la meva ànima sobre els palmells.
15Ni que em mati, no tinc altra es-perança
que defensar davant d’ell la meva conducta;
16i això mateix em justificarà,
perquè davant d’ell no gosa com-parèixer un impiu.
17Escolteu bé les meves paraules,
i pareu l’orella a les meves decla-racions.
18Mireu: tinc preparat el procés,
i jo estic convençut que tinc raó.
19Qui és que pot pledejar contra mi?
Perquè si callava, em moriria!
20Només dues coses deixa de fer-me a mi,
perquè no hagi de fugir de la teva presència:
21Allunya la teva mà de damunt meu,
no m’espaordeixi el teu terror;
22interpel·la tu, que jo respondré,
o bé parlaré jo i em contestes tu.
23Quines són les meves faltes i quants els meus pecats?
Fes-me saber les meves ofenses i les meves culpes.
24Per què amagues la cara
i em tens per enemic teu?
25¿A una fulla que el vent s’emporta vols espantar?
¿A la palla seca empaitaràs?
26Registres contra mi coses amargues,
i em retreus les faltes de la meva joventut;
27poses traves als meus passos,
vigiles totes les meves petjades,
i has fixat límit a la planta dels meus peus.
28Mentrestant, el meu cos es desfà
com una fusta corcada,
com un vestit ratat per l’arna.
S'ha seleccionat:
JOB 13: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
JOB 13
13
Job vol parlar amb Déu
1Heus aquí que tot això ho han vist els meus ulls,
les meves orelles ho han sentit i ho tinc ben comprès.
2Tant com vosaltres ho sabeu, ho sé jo també;
no sóc pas menys que vosaltres.
3Però és amb el Totpoderós amb qui vull parlar,
i presentar davant Déu la rèplica;
4que vosaltres no sou més que uns xerraires,
guaridors de quimeres sou tots.
5Tant de bo calléssiu d’una vegada,
que això us serviria de prudència.
6Escolteu ara la rèplica de la meva boca
i ateneu als descàrrecs dels meus llavis.
7¿Per defensar Déu proferiu falsies,
i a favor seu direu mentides?
8¿Pledejareu a favor seu,
o us fareu advocats de Déu?
9¿No seria millor que us escrutés a vosaltres?
¿O l’enredaríeu com s’enreda un home?
10Severament us reprendria,
si d’amagat afavoríeu algú.
11¿No us acovardirà la seva majestat,
ni us envairà el seu terror?
12Les vostres sentències són màximes de cendra,
i les vostres respostes, defenses de fang.
La defensa de la seva conducta
13Calleu i deixeu que ara parli jo,
i després que vingui el que vingui.
14Prenc la meva carn entre les dents,
i exposo la meva ànima sobre els palmells.
15Ni que em mati, no tinc altra es-perança
que defensar davant d’ell la meva conducta;
16i això mateix em justificarà,
perquè davant d’ell no gosa com-parèixer un impiu.
17Escolteu bé les meves paraules,
i pareu l’orella a les meves decla-racions.
18Mireu: tinc preparat el procés,
i jo estic convençut que tinc raó.
19Qui és que pot pledejar contra mi?
Perquè si callava, em moriria!
20Només dues coses deixa de fer-me a mi,
perquè no hagi de fugir de la teva presència:
21Allunya la teva mà de damunt meu,
no m’espaordeixi el teu terror;
22interpel·la tu, que jo respondré,
o bé parlaré jo i em contestes tu.
23Quines són les meves faltes i quants els meus pecats?
Fes-me saber les meves ofenses i les meves culpes.
24Per què amagues la cara
i em tens per enemic teu?
25¿A una fulla que el vent s’emporta vols espantar?
¿A la palla seca empaitaràs?
26Registres contra mi coses amargues,
i em retreus les faltes de la meva joventut;
27poses traves als meus passos,
vigiles totes les meves petjades,
i has fixat límit a la planta dels meus peus.
28Mentrestant, el meu cos es desfà
com una fusta corcada,
com un vestit ratat per l’arna.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya