JOB 30
30
Ara es riuen de mi
1En canvi, ara es riuen de mi els qui són més joves que jo,
els pares dels quals jo desdenyava d’admetre
entre els gossos del meu ramat.
2De què m’havia servit la força de les seves mans,
si ja la seva vigoria havia decaigut?
3Exhaurits per la misèria i la fam terrible,
rastrejaven les arrels seques de l’es-tepa,
al cap vespre, per l’ermot desolat;
4recollien el fonoll entre la bardissa,
i el seu menjar era les arrels de la ginestera.
5Són foragitats de la societat,
i van escridassant-los com darrere un lladre;
6han de viure en els barrancs dels torrents,
en les coves de la terra i les ro-ques;
7bramen entre les bardisses,
s’agombolen sota els esbarzers.
8Xusma vil i fills de ningú,
expulsats del país a fuetades.
Destrueixen el meu camí
9I ara haig de ser la seva cantúria,
m’he convertit en el motiu de les seves burles.
10M’abominen i fugen de mi,
i m’escupen a la cara sense mi-rament;
11com que Déu ha afluixat la seva corda i m’ha humiliat,
han deixat anar el fre davant meu.
12A la dreta s’alça la púrria,
que em fa la traveta
i obra contra mi un camí de perdició.
13Destrueixen la meva fugida per abatre’m,
no els cal pas cap ajuda;
14penetren com per un ample corre-dor,
avancen rodolant entre les runes;
15el terror es gira contra mi,
la meva dignitat és esbandida com el vent, el meu benestar ha passat com un núvol.
16Ara dintre meu se m’escola l’àni-ma,
han fet presa en mi els dies d’a-flicció.
17De nit em són foradats els ossos,
i el meu rosec no para mai.
18Déu em rebrega el vestit violentament,
se m’aferra al coll com el gorjal de la túnica;
19em llença al fang,
i m’he tornat igual que pols i cendra.
Dies d’aflicció
20Clamo a tu, oh Déu, i no em respons,
em presento davant teu i no em fas cas;
21t’has tornat cruel per a mi,
em combats amb tota la força de la teva mà,
22te m’emportes a cavall del vent
i em dilueixes en una turmenta.
23Sé prou bé que em portes a la mort,
el lloc de destí de tots els vivents.
24Malgrat tot, ¿és que no he allargat la mà al desvalgut,
si en el seu infortuni em demanava ajut?
25¿No he plorat jo amb el qui passa estretor?
¿No he sentit pena a l’ànima per qui s’arruïna?
26Quan jo esperava la felicitat, vingué la dissort;
esperava la llum, i m’arribà la fos-cúria;
27les meves entranyes bullen sense parar,
se m’han presentat dies d’aflicció.
28Vaig ennegrit, sense escalf,
m’alço en la reunió i crido auxili,
29m’he tornat com un germà dels xacals,
i com un company dels estruços.
30La meva pell se m’ha tornat negra,
i els meus ossos es cremen per la febre.
31El so de la cítara s’ha convertit en laments,
i el del flabiol, en tornada de pla-nyívols.
S'ha seleccionat:
JOB 30: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya