JOB 41
41
El Leviatan (o el cocodril del Nil)
1¿Podràs pescar tu el Leviatan amb un ham
i subjectar la seva llengua amb un llibant?
2¿Li faràs passar una corda pel seu nas,
li travessaràs la mandíbula amb un garfi?
3¿Penses que et suplicarà amb insistència,
o que et parlarà submisament?
4¿Voldrà fer un tracte amb tu,
perquè el prenguis per esclau tota la vida?
5¿Et divertiràs amb ell com amb un ocellet?
¿El lligaràs perquè hi juguin les teves filles?
6¿Podran traficar-hi els que van a mitges?
¿Se’l repartiran entre ells els comerciants?
7¿Podràs clivellar la seva pell amb sagetes,
o el seu cap amb l’arpó de pes-car?
8Passa-li la mà pel damunt;
només de pensar en l’embranzida, no tornaràs a fer-ho;
9tota confiança seria inútil,
només de veure’l defalleixes.
10Ningú no és tan temerari que gosi despertar-lo.
Per tant, qui podria restar dret da-vant meu?
11Qui s’ha avançat mai a fer-me un servei,
que jo li ho hagi d’agrair?
Tot el que hi ha sota la capa del cel és meu!
El seu cor és fort com una roca
12No oblidaré esmentar també els seus membres,
ni la vigoria i la gràcia de la seva constitució:
13Qui ha pogut esquinçar mai la pi-trera del seu vestit?
Qui pot penetrar la seva doble cuirassa?
14Qui ha obert els dos batents del seu rostre?
La filera de les seves dents és terro-rífica!
15El seu orgull són els seus escuts arrenglerats,
tancats com per un segell endurit,
16tan junts l’un amb l’altre
que ni un alè pot passar-hi entremig;
17cadascun està adherit al del seu costat,
tan travats entre si que no es poden separar.
18El seu esternut treu espurnes llu-minoses,
i els seus ulls són com parpelles de l’aurora;
19de la seva boca surten flamarades
i centelles de foc que s’escampen.
20Dels narius li surt una fumera,
com quan una olla bull damunt el foc;
21la seva rebufada encén les brases,
i una llengua de foc surt de la seva gola.
22En el coll hi té la força,
i davant d’ell es propaga el terror;
23fins el sotabarba és de carn atapeïda,
ni prement-la se la pot bellugar.
24El seu cor és fort com una roca,
i dur com la mola de sota en un molí.
25Quan s’aixeca, els poderosos s’es-panten,
i l’esverament els aclapara.
26Si algú l’ataca, no li serveix de res l’espasa,
ni la llança, ni la javelina, ni la sageta;
27per a ell, el ferro és com la palla,
i el bronze, com un fustot podrit.
28No el faran fugir els trets de l’arc,
li són com fullaraca les pedres de la fona.
29La maça no li és més que un jonc,
i se’n riu del brunzit de l’alabarda.
30El seu ventre és cobert de cantells aguts,
com un trill que arrossega pel fons fangós;
31fa bullir la profunditat com una olla,
i la mar com un encenser fumejant.
32Darrere seu hi deixa una estela lluent,
com una cabellera blanca a l’oceà.
33No hi ha res, sobre la terra, que se li assembli,
ha estat fet per no tenir por!
34Fins als més arrogants els planta cara,
és el rei de tots els animals ferotges.
S'ha seleccionat:
JOB 41: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya