JOB 6
6
Rèplica de Job contra l’actitud dels seus amics
1Llavors Job prengué la paraula i digué:
2Ai, si es pogués pesar exactament la meva angoixa,
si els meus mals s’apleguessin a les balances!
3Pesarien més que la sorra de la mar;
per això les meves paraules són precipitades.
4Porto clavades en mi les sagetes de l’Omnipotent,
el meu esperit en beu el verí,
i els terrors de Déu s’arrengleren contra mi.
5¿Que brama l’ase vora l’herba tendra,
o que mugeix el bou sobre el seu farratge?
6¿Que es menja sense sal el que és insípid,
o que té cap gust la clara d’ou?
7Allò que em repugnava fins de to-car,
ha esdevingut la meva menja fas-tigosa.
No em puc valer per mi mateix
8Tant de bo que s’acomplís el que demano
i Déu em concedís el que desitjo:
9que Déu volgués esclafar-me,
que afluixés la seva mà i em segués la vida!
10Encara em seria un consol,
em sentiria content en el meu cruel dolor,
no havent negat els preceptes del Sant.
11Quines forces tinc perquè encara esperi?
Quin futur tinc perquè hi confiï?
12¿Que tinc la resistència de les ro-ques,
o que la meva carn és de bronze?
13¿No és cert que no em puc valer per mi mateix,
i que tot ajut és lluny de mi?
14Qui refusa la compassió al com-pany,
abandona el temor de l’Omni-potent.
Que en són de bones les paraules assenyades!
15Els meus germans m’han fallat com una torrentera,
igual que un torrent de temporada!
16El glaç cobreix les aigües tèrboles,
i la neu s’hi amaga a dins,
17però quan ve l’estació seca, s’ei-xuguen,
la xardor del sol deixa seca la llera.
18Les caravanes es desvien cap a ells,
s’endinsen al desert i sucumbeixen.
19Les caravanes de Temà els albiren de lluny,
d’ells es refien els combois de Saba;
20però la seva esperança és defrau-dada,
i quan arriben queden decebuts.
21Ara vosaltres us heu quedat buits,
heu vist una cosa espantosa que us ha esgarrifat.
22¿Que potser us he dit: doneu-me,
o del que teniu, oferiu presents per mi,
23o arrenqueu-me de les urpes de l’enemic,
o rescateu-me del poder dels tirans?
24Instruïu-me, i jo callaré;
mostreu-me en què m’he equivocat.
25Que en són de bones les paraules assenyades!
Però les vostres crítiques, què volen censurar?
26¿Preteneu criticar unes meres pa-raules,
quan les expressions del desesperat el vent se les emporta?
27Fins i tot a un orfe embargaríeu,
i vendríeu el propi amic!
28Ara, doncs, digneu-vos mirar-me,
que no us mentiré a la cara.
29Rectifiqueu, que no es cometi una injustícia,
considereu que m’hi va el meu dret!
30¿Que hi ha iniquitat a la meva llengua?
El meu paladar, ¿no sap distingir la maldat?
S'ha seleccionat:
JOB 6: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya