LLUC 22
22
La traïció de Judes
(Mt 26,1-5; 14-16 Mc 14,1-2; 10-11 Jn 11, 45-53)
1S’acostava la festa dels Àzims, anomenada també la Pasqua.
2Els principals sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera de perdre’l, perquè tenien por del poble.
3Aleshores Satanàs va entrar dins de Judes, l’anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze.
4Aquest va anar a tractar amb els principals sacerdots i els oficials la manera com el posaria a les seves mans.
5Ells se n’alegraren, i van convenir a donar-li diners.
6S’hi va comprometre, i buscava una ocasió propícia per a lliurar-los-el sense que la gent se n’adonés.
El sopar pasqual
(Mt 26,17-25 Mc 14,12-21 Jn 13,21-30)
7Va arribar el dia dels Àzims, en què s’havia de sacrificar l’anyell pasqual,
8i Jesús envià Pere i Joan dient-los: “Aneu a preparar el sopar pasqual que hem de menjar.”
9Ells li preguntaren: “On vols que el preparem?”
10Els va dir: “Mireu, entrant a la ciutat us vindrà a trobar un home que porta un càntir d’aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri,
11i digueu a l’amo de la casa: ‘El Mes-tre et pregunta: Quina és l’estança on he de fer l’àpat pasqual amb els meus dei-xebles?’
12Aleshores ell us ensenyarà, en el pis de dalt, una sala gran ja preparada. Prepareu-lo allí.
13Se’n van anar i ho van trobar tot tal com els havia dit, i van preparar-hi el sopar pasqual.
Institució de la Santa Cena.
(Mt 26,26-30 Mc 14,22-26 1Co 11,23-25)
Anunci de la traïció de Judes
(Mt 26,20-30 Mc 14,12-24 Jn 13,21-30)
14Quan va arribar l’hora, Jesús es va posar a taula amb els apòstols,
15i els digué: “Tenia gran desig de menjar aquest àpat pasqual amb vosaltres, abans del meu patir.
16Perquè us asseguro que ja no el men-jaré més fins que tingui l’acompliment en el Regne de Déu.”
17Llavors prengué una copa i, després de pronunciar l’acció de gràcies, hi afegí: “Preneu això i repartiu-ho entre vosaltres,
18perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que el Regne de Déu sigui establert.”
19Després prengué pa, va pronunciar l’acció de gràcies, el va partir i els el donà tot dient: “Això és el meu cos, que es lliura per vosaltres. Feu això en me-mòria meva.”
20Havent sopat va fer el mateix amb la copa, tot dient: “Aquesta és la nova aliança en la meva sang, que es vessa per vosaltres.
21Però, mireu: la mà del qui em traeix és aquí, amb mi, damunt la taula.
22El Fill de l’Home certament fa el seu camí tal com havia estat decretat, però ai d’aquell home per mitjà del qual és lliurat!”
23Llavors es van posar a fer càbales entre ells sobre qui del grup podia ser capaç de fer això.
Qui és el més important
24També es va produir una disputa en-tre ells sobre qui havia de ser considerat el més gran.
25Però ell els digué: “Els reis de les nacions les dominen, i els qui les regei-xen són anomenats benefactors.
26Però entre vosaltres no ha de ser pas així: el més gran de vosaltres s’ha d’i-gualar al més jove, i el qui mana s’ha d’igualar al qui serveix.
27Perquè, ¿qui és més gran, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No és el qui seu a taula? Doncs jo estic entre vosaltres com el qui serveix.
Ve l’hora de la prova
(Mt 26,31-35 Mc 14,27-31 Jn 13,36-38)
28“Vosaltres sou els qui us heu mantingut al meu costat en les meves proves.
29Per això jo disposo per a vosaltres un reialme, tal com el meu Pare ha disposat un reialme per a mi,
30a fi que mengeu i begueu a la meva taula en el meu Regne i seieu en setials regint les dotze tribus d’Israel.
31Simó, Simó! Mira que Satanàs us ha reclamat per garbellar-vos com el blat;
32però jo he pregat per tu perquè no flaquegi la teva fe. I tu, un cop penedit, conforta el teus germans.”
33Ell li va contestar: “Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó, i fins i tot a la mort.”
34Però Jesús li replicà: “T’asseguro, Pere, que no cantarà avui el gall que tu no hagis negat per tres vegades que em coneixes.”
35I els va dir: “Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni calçat, que us va faltar res?” Ells li van contestar: “No res.”
36Els digué: “Doncs ara, el qui tingui bossa que la prengui, i també el sarró; i el qui no en tingui, que es vengui el mantell i es compri una espasa.
37Perquè us asseguro que en mi s’ha de complir allò que diu l’Escriptura: Fou comptat entre els delinqüents. Ja que tot el que es refereix a mi es va complint.”
38Ells li digueren: “Senyor, aquí tenim dues espases.” Ell els respongué: “Ja n’hi ha prou.”
Pregària a la muntanya de les Oliveres
(Mt 26,36-46 Mc 14,32-42)
39Llavors va sortir i es dirigí, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. I el van seguir també els deixebles.
40En arribar al lloc els digué: “Pregueu perquè no entreu en temptació.”
41Llavors es distancià d’ells com a un tir de pedra, i, posat de genolls, pregava:
42“Pare, si vols, allunya de mi aquesta copa; però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.”
43Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava.
44Sentint l’angoixa punyent pregava amb més intensitat, i la seva suor se li tornà com gotes de sang que queien a terra.
45Quan s’aixecà de la pregària, va anar cap a on eren els deixebles i els va trobar adormits, vençuts per la tristesa,
46i els digué: “Què feu dormint? Alceu-vos i pregueu per no entrar en temptació.”
Jesús és pres
(Mt 26,47-56 Mc 14,43-50 Jn 18,3-11)
47Encara parlava quan es va presentar una colla de gent, i l’anomenat Judes, un del grup dels Dotze, anava al davant i es va acostar a Jesús per besar-lo.
48Però Jesús li digué: “Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l’Home?”
49Els qui eren al seu voltant, quan es van adonar del que anava a passar, digueren: “Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?”
50Un d’ells va ferir el criat del gran sacerdot i li va escapçar l’orella dreta.
51Però Jesús intervingué dient: “Deixeu-ho estar!” I, tocant-li l’orella, el va guarir.
52Llavors Jesús digué als principals sacerdots, als oficials del temple i als ancians que havien vingut a detenir-lo: “¿Heu sortit armats d’espases i garrots com si fos un bandoler?
53Cada dia em teníeu amb vosaltres en el temple i no em vau posar les mans a sobre, però ara és la vostra hora, quan s’imposen les tenebres.”
La negació de Pere
(Mt 26,57-75 Mc 14,53-72 Jn 18,12-27)
54El van agafar, se l’endugueren i el van fer entrar a la casa del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny.
55Van encendre foc al mig del pati, i s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure amb ells.
56Una criada que el veié assegut a la vora del foc, després de mirar-se’l bé, va dir: “Aquest també hi era, amb ell.”
57Però ell ho va negar: “No, dona, no el conec.”
58Un poc més tard el veié un altre i digué: “Tu també ets un d’ells.” Però Pere replicà: “No, home, no en sóc pas.”
59Ja havia passat prop d’una hora quan un altre va insistir: “Segur que aquest també era amb ell, perquè és galileu.”
60Però Pere va replicar: “No, home, no; ni sé de què em parles.” Encara par-lava quan, tot d’una, va cantar un gall.
61El Senyor, girant-se, es va mirar Pe-re; i Pere es va recordar de les paraules que el Senyor li havia dit: “Abans que canti un gall, avui m’hauràs negat tres vegades.”
62I, sortint a fora, plorà amargament.
Jesús, el Fill de Déu
(Mt 26,59-68 Mc 14,55-65 Jn 18,19-24)
63Els homes que guardaven Jesús l’es-carnien i el maltractaven,
64li tapaven la cara i li preguntaven: “Profetitza! Qui t’ha pegat?”
65I proferien contra ell tota mena d’injúries.
66Així que es féu de dia es reuní l’as-semblea dels ancians del poble, els principals sacerdots i els mestres de la Llei, i, fent-lo venir davant el seu Consell, li digueren:
67“Si tu ets el Crist, digues-nos-ho.” Ell els va contestar: “Si us ho dic, no em creureu;
68i si us faig preguntes no em contes-tareu.
69Però d’ara endavant, el Fill de l’Home estarà assegut a la dreta del Poder de Déu.”
70Llavors tots van dir: “Així, doncs, ¿tu ets el Fill de Déu?” Ell els va respondre: “Vosaltres mateixos ho dieu: Jo el sóc.”
71Ells van exclamar: “Quina necessitat tenim ja de més testimonis? Nosaltres ho hem sentit directament dels seus llavis.”
S'ha seleccionat:
LLUC 22: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya