Mentre se l’enduien van agafar un tal Simó de Cirene, que tornava del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús.
El seguia una munió de gent del poble i de dones que donaven mostres de dol i el planyien.
Jesús es va girar cap a elles i digué: “Filles de Jerusalem, no ploreu pas per mi; mes aviat ploreu per vosaltres i pels vostres fills,
perquè vénen dies en què diran: ‘Sortoses les estèrils i els ventres que no han engendrat, i els pits que no han criat.’
Llavors es posaran a cridar a les muntanyes: ‘Caieu damunt nostre!’, i als turons: ‘Colgueu-nos!’
Perquè, si a l’arbre verd li fan això, al sec, què li faran?”
Juntament amb ell duien, a més, dos malfactors perquè fossin executats.
Quan van arribar al lloc anomenat la Calavera, allà el van crucificar juntament amb els malfactors, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.
Jesús deia: “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.” I per a repartir-se els seus vestits s’ho van fer a la sort.
La gent s’estava dreta mirant-s’ho. També les autoritats, que se’n burlaven dient: “N’ha salvat d’altres; que se salvi ell mateix, si és el Crist de Déu, l’elegit!”
També l’escarnien els soldats, que se li apropaven per oferir-li vinagre i deien:
“Si tu ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix.”
Tenia posat al damunt un rètol que deia: AQUEST ÉS EL REI DELS JUEUS.
Un dels malfactors penjats l’injuria-va dient: “No ets el Crist? Salva’t a tu mateix i salva’ns a nosaltres.”
Però l’altre va contestar renyant-lo: “¿És que no tens temor de Déu, tot i que estàs en idèntica condemna?
En nosaltres és ben justa, ja que re-bem el que mereixen les nostres accions, però aquest no ha fet res de mal.”
I deia a Jesús: “Recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.”
Jesús li va contestar: “T’asseguro que avui seràs amb mi al paradís.”
Era ja cap al migdia quan aparegué una foscor que es va anar estenent sobre tot el país, fins a les tres de la tarda;
el sol va quedar tapat i la cortina del temple s’esquinçà pel mig.
Jesús va exclamar amb veu potent: “Pare, a les teves mans encomano el meu esperit!” I, dit això, va expirar.
El centurió, en veure el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: “Realment, aquest home era innocent.”
I tota la gent que havia acudit a aquest espectacle, veient el que havia succeït, se’n tornaven donant-se cops al pit.
Tots els seus coneguts es mantenien a una certa distància, així com les dones que l’havien seguit des de la Galilea, i des d’allà s’ho miraven.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
