Lluc 23:26-49
Lluc 23:26-49 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Mentre se l’enduien van agafar un tal Simó de Cirene, que tornava del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús. El seguia una munió de gent del poble i de dones que donaven mostres de dol i el planyien. Jesús es va girar cap a elles i digué: “Filles de Jerusalem, no ploreu pas per mi; mes aviat ploreu per vosaltres i pels vostres fills, perquè vénen dies en què diran: ‘Sortoses les estèrils i els ventres que no han engendrat, i els pits que no han criat.’ Llavors es posaran a cridar a les muntanyes: ‘Caieu damunt nostre!’, i als turons: ‘Colgueu-nos!’ Perquè, si a l’arbre verd li fan això, al sec, què li faran?” Juntament amb ell duien, a més, dos malfactors perquè fossin executats. Quan van arribar al lloc anomenat la Calavera, allà el van crucificar juntament amb els malfactors, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Jesús deia: “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.” I per a repartir-se els seus vestits s’ho van fer a la sort. La gent s’estava dreta mirant-s’ho. També les autoritats, que se’n burlaven dient: “N’ha salvat d’altres; que se salvi ell mateix, si és el Crist de Déu, l’elegit!” També l’escarnien els soldats, que se li apropaven per oferir-li vinagre i deien: “Si tu ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix.” Tenia posat al damunt un rètol que deia: AQUEST ÉS EL REI DELS JUEUS. Un dels malfactors penjats l’injuria-va dient: “No ets el Crist? Salva’t a tu mateix i salva’ns a nosaltres.” Però l’altre va contestar renyant-lo: “¿És que no tens temor de Déu, tot i que estàs en idèntica condemna? En nosaltres és ben justa, ja que re-bem el que mereixen les nostres accions, però aquest no ha fet res de mal.” I deia a Jesús: “Recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.” Jesús li va contestar: “T’asseguro que avui seràs amb mi al paradís.” Era ja cap al migdia quan aparegué una foscor que es va anar estenent sobre tot el país, fins a les tres de la tarda; el sol va quedar tapat i la cortina del temple s’esquinçà pel mig. Jesús va exclamar amb veu potent: “Pare, a les teves mans encomano el meu esperit!” I, dit això, va expirar. El centurió, en veure el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: “Realment, aquest home era innocent.” I tota la gent que havia acudit a aquest espectacle, veient el que havia succeït, se’n tornaven donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts es mantenien a una certa distància, així com les dones que l’havien seguit des de la Galilea, i des d’allà s’ho miraven.
Lluc 23:26-49 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: – Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Perquè vénen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.” Llavors començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt nostre!”, i als turons: “Cobriu-nos!” Perquè, si tracten així l’arbre verd, què en serà, del sec? En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús, i també els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Jesús deia: – Pare, perdona’ls, que no saben el que fan. Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus . El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se’n reien dient: – Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit! També l’escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre i deien: – Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix! Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.» Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient: – ¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres! Però l’altre, renyant-lo, li respongué: – ¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal. I deia: – Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne. Jesús li digué: – En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís. Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà pel mig. Jesús va cridar amb tota la força: – Pare, a les teves mans confio el meu esperit . I havent dit això, va expirar. Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: – Realment, aquest home era innocent. Tota la gent que s’havia aplegat per a aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven donant-se cops al pit. S’estaven allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea i que ara s’ho miraven.