LLUC 6
6
L’observança del dissabte
(Mt 12,1-14 Mc 2,23-3, 6)
1Un dissabte que ell passava per uns sembrats, els seus deixebles arrencaven espigues i se les menjaven, després de desgranar-les amb les mans.
2Uns fariseus digueren: “Per què feu el que no és permès de fer en dissabte?”
3Jesús els digué: “¿Ni tan sols heu lle-git allò que va fer David quan tenia fam, ell i els qui l’acompanyaven?
4Va entrar a la Casa de Déu, va prendre els pans de l’ofrena, en va menjar i en va donar als qui l’acompanyaven, quan no és permès de menjar-ne sinó únicament els sacerdots.”
5I els deia: “El Fill de l’Home és senyor del dissabte.”
6Un altre dissabte va entrar a la sinagoga, i hi ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada.
7Els mestres de la Llei i els fariseus estaven a l’aguait per veure si guariria en dissabte, per tenir de què acusar-lo.
8Però ell, que coneixia els seus pensaments, digué a l’home de la mà paralit-zada: “Aixeca’t i posa’t dret aquí al mig.” Ell s’aixecà i es va quedar dret.
9Llavors Jesús els digué: “Us pregunto: És permès en dissabte fer el bé o el mal, salvar una vida o perdre-la?”
10I repassant-los tots amb la mirada, digué a l’home: “Estén la teva mà.” Ell ho va fer, i la mà li va quedar restablerta.
11Però ells, enfurismats, discutien en-tre si què podrien fer contra Jesús.
Elecció del Dotze apòstols
(Mt 10,1-4 Mc 3,13-19)
12S’esdevingué per aquell temps que ell se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant Déu.
13Quan es va fer de dia, va cridar els seus deixebles i n’escollí dotze, d’entre ells, i els donà el nom d’apòstols:
14Simó, a qui anomenà també Pere, i el seu germà Andreu, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu,
15Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, que li deien el zelota,
16Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que esdevingué un traïdor.
17Quan baixava amb ells, s’aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus deixebles i una gran concentració del poble de tota la Judea, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó,
18que venien a sentir-lo i a fer-se guarir de les seves malalties. També els turmentats d’esperits impurs quedaven curats.
19I tota la multitud procurava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que els guaria tots.
Les benaurances
(Mt 5,1-12)
20Aleshores ell, alçant la mirada cap als deixebles, deia: “Feliços els pobres, perquè el Regne de Déu és vostre!
21Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats! Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu!
22Feliços sereu quan els homes us odiïn, us rebutgin, us insultin i sigui el vostre nom proscrit com infame per causa del Fill de l’Home.
23Alegreu-vos aquell dia, i celebreu-ho, perquè, mireu, la vostra recompensa en el cel és esplèndida; d’aquesta matei-xa manera tractaven els seus pares els profetes!
24Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut la vostra recompensa!
25Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam! Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè gemegareu i plorareu!
26Ai quan tothom parli bé de vosaltres, que d’aquesta manera és com els seus pares tractaven els falsos profetes!
L’amor als enemics
(Mt 5,38-48; 7,1-5)
27”Però a vosaltres que m’escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu el bé als qui us odien,
28beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien.
29Al qui et pegui en una galta, para-li també l’altra; al qui et prengui el mantell, no li neguis tampoc la túnica.
30Dóna a qualsevol que et demani, i a qui s’emporti el que és teu, no li ho reclamis.
31I tal com voleu que els homes us tractin, tracteu-los també a ells de la mateixa manera.
32Si estimeu els qui us estimen, quin mèrit teniu? També els pecadors estimen qui els estima.
33Si feu bé als qui us en fan, quin mèrit teniu? També els pecadors ho fan.
34I, si presteu només a aquells de qui espereu retribució, quin mèrit teniu? També els pecadors presten als peca-dors per rebre’n altre tant.
35Més aviat, estimeu els vostres ene-mics, feu bé i presteu sense esperar-ne res a canvi: la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que ell és bondadós amb els desagraïts i els malvats.
36Sigueu compassius com el vostre Pare és compassiu.
37No jutgeu i no sereu jutjats; no con-demneu i no sereu condemnats; perdo-neu i sereu perdonats.
38Doneu i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sac-sejada i plena. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats.”
La correcció del germà
(Mt 7,17-20)
39Els proposà encara una paràbola: “¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al sot?
40No hi ha cap deixeble per damunt del mestre; si bé, un cop format, tot deixeble serà com el mestre.
41Per què et fixes en la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que portes en el teu propi ull?
42Com pots dir al teu germà: Germà, deixa que et tregui la brossa que dus a l’ull, quan tu mateix no t’adones de la biga que portes al teu? Hipòcrita! Treu-te primer la biga del teu ull, i llavors hi veuràs clar per treure la brossa de l’ull del teu germà.
43No hi ha cap arbre bo que doni fruits bords, ni cap arbre bord que doni bons fruits.
44Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen pas figues dels cards, ni es veremen raïms de les bardisses.
45L’home bo, de la bondat que atresora al cor en treu el bé; i el dolent, de la mal-dat que atresora en treu el mal; perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.
La casa sobre la roca
(Mt 7,24-27)
46“Per què em dieu ‘Senyor, Senyor’, i no feu el que us dic?
47Tothom qui ve a mi i escolta les meves paraules, i les practica, us expli-caré a qui s’assembla.
48S’assembla a un home que edificà una casa: va cavar, va enfondir i va as-sentar els fonaments damunt la roca; en venir l’aiguat, la torrentada va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè era ben construïda.
49En canvi, el qui les ha escoltat i no les ha practicat, s’assembla a un home que va edificar la casa sobre la terra, sense fonaments; la va envestir la torrentada, i de seguida s’esfondrà, i la ruïna d’aquella casa fou total.”
S'ha seleccionat:
LLUC 6: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya