MATEU 6
6
Sobre l’almoina
1“Eviteu de realitzar les vostres pràctiques religioses a la vista de la gent, només perquè us vegin; altrament, no tindreu cap recompensa del vostre Pare celestial.
2Per tant, quan facis almoina, no ho pregonis a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per tal d’ésser alabats per la gent. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.
3Tu, en canvi, quan facis almoina, que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,
4a fi que la teva almoina quedi en secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà.
La pregària i el dejuni
(Lc 11,2-4)
5“Quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada pregar drets a les sinagogues i per les cantonades de les places per tal que la gent els vegi. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recom-pensa.
6Tu, en canvi, quan preguis, entra dins la teva cambra, tanca la porta amb clau i ora al teu Pare, que és present en la intimitat; i el teu Pare, que veu en el secret, et recompensarà.
7Quan pregueu, eviteu de parlotejar com fan els pagans, creguts que a còpia de paraules es faran escoltar.
8No els imiteu, perquè Déu, el vostre Pare, ja sap el què necessiteu abans que li ho demaneu.
9Vosaltres, doncs, pregareu així: “Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom;
10vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra.
11Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia;
12i perdona’ns les nostres ofenses, com també nosaltres perdonem els qui ens ofenen;
13i no deixis que caiguem en la temp-tació, ans deslliura’ns del Maligne.”
14Si perdoneu als altres les seves faltes, també el vostre Pare celestial us perdo-narà.
15Però si no perdoneu els altres, tam-poc el vostre Pare no us perdonarà les vostres faltes.
16Quan dejuneu, no aparenteu tristesa, com fan el hipòcrites, que es desfiguren la cara a fi que tothom s’adoni que de-junen. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.
17Tu, en canvi, quan dejunis, perfu-ma’t el cap i renta’t la cara
18perquè ningú no s’adoni que dejunes, sinó solament el teu Pare, que és dins el secret; i el teu Pare, que veu en el secret, et recompensarà.
Les riqueses i el Regne de Déu
(Lc 11,34-36. 12,22-34. 16,13)
19“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.
20Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.
21Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.
22L’ull és el llum del cos. Si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat;
23però, si el teu ull és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Per tant, si la llum que hi havia d’haver en tu és tenebra, que en seria, de gran, la tenebra!
24Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
25Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. ¿No val més la vida que l’aliment, i el cos més que el vestit?
26Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells?
27I qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, podrà allargar d’un sol pam la seva alçada?
28Pel que fa al vestit, per què passeu ànsia? Fixeu-vos en els lliris del camp, com creixen; no treballen ni filen;
29però us ben asseguro que ni Salomó, amb tota la seva sumptuositat, no es va poder vestir com un d’ells.
30I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, ¿no us farà molt més a vosaltres, gent descreguda?
31Per tant, no passeu ànsia pensant: què menjarem? o, què beurem? o, amb què ens vestirem?
32Perquè afanyar-se a buscar totes aquestes coses és propi dels pagans. El vostre Pare celestial ja sap prou bé que en teniu necessitat.
33Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
34Per tant, no passeu ànsia per l’ende-mà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.
S'ha seleccionat:
MATEU 6: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya