MARC 7
7
La tradició dels ancians
(Mt 15,1-20)
1Els fariseus i alguns dels mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem, se li van acostar
2i es van adonar que alguns dels seus deixebles menjaven amb mans impures, és a dir, sense haver-se-les rentat pri-mer,
3(perquè els fariseus, i tots els jueus aferrats a la tradició dels ancians, no mengen si primer no s’han rentat ritualment les mans,
4i quan tornen de la plaça no es posen a menjar sense haver-se banyat primer; i, a més, observen per tradició moltes altres pràctiques, com és ara esbandir els vasos, les gerres i els atuells d’aram).
5Per això, els fariseus i els mestres de la Llei li van preguntar: “Per què els teus deixebles no segueixen la tradició dels ancians, sinó que mengen pa amb les mans impures?”
6Ell els respongué: “Que n’és d’exacte el que Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
Aquest poble m’honora amb els llavis,
però el seu cor és lluny de mi.
7El culte que em tributen és buit,
perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans.
8Deixant de banda el manament de Déu, us aferreu a la tradició dels homes.”
9També els deia: “Quina manera més polida d’arraconar el manament de Déu per tal d’implantar la vostra tradició!
10Perquè Moisès va dir: ‘Honra el teu pare i la teva mare’; i també: ‘El qui maleeixi el pare o la mare, que mori irremissiblement.’
11En canvi, vosaltres dieu: ‘Si algú diu al pare o a la mare: Qualsevol cosa amb la qual et pugui servir la declaro cor-ban’, és a dir, donació sagrada,
12ja no li deixeu fer res per ajudar el pare o la mare,
13invalidant la paraula de Déu amb aquesta vostra tradició que aneu trans-metent. I de coses com aquestes, en feu moltes.”
14Novament va fer venir la multitud i els deia: “Escolteu-me tots i enteneu bé això:
15No hi ha res del que entra en l’home des de fora que el pugui embrutar; són les coses que surten de l’home les que l’embruten.
16[Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.]”
17Quan va entrar a casa, després de deixar la multitud, els seus deixebles li van preguntar sobre el sentit de la paràbola.
18Ell els diu: “¿També vosaltres sou curts d’enteniment? ¿No compreneu que tot el que de fora entra en l’home no el pot embrutar
19perquè no entra al seu cor, sinó al ventre, i va a parar a la latrina?” Així declarava purs tots els aliments.
20També deia: “El que surt de l’home, això és el que embruta l’home,
21perquè de dins del cor dels homes en surten mals pensaments, fornicacions, robatoris, homicidis,
22adulteris, cobdícies, maldats, en-gany, indecència, enveja, maledicència, orgull, insensatesa.
23Totes aquestes coses dolentes surten de dins i embruten l’home.”
La fe d’una estrangera
(Mt 13,21-28)
24Després va sortir d’allà i va anar a la regió de Tir. S’allotjà en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no va poder passar desapercebut.
25Ben aviat, una dona que havia sentit parlar d’ell i que tenia una filla posseïda per un esperit impur, el va anar a trobar i se li llançà als peus.
26Aquesta dona era pagana, de raça siro-fenícia, i li pregava que expulsés el dimoni de la seva filla.
27Ell li deia: “Deixa que primer s’a-tipin els fills; perquè no està bé treure el pa dels fills per tirar-lo als gos-sets.”
28Però ella li fa: “És veritat, Senyor, però també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que deixen caure els infants.”
29Ell li digué: “Ja te’n pots anar, que gràcies a això que has dit, el dimoni ha sortit de la teva filla.”
30Ella se n’anà a casa seva i va trobar la noia estirada al llit; el dimoni l’havia deixada.
Els sords hi senten i els muts parlen
31Sortint una altra vegada de la regió de Tir, va passar per Sidó, cap al llac de Galilea, travessant la regió de Decà-polis.
32Li porten, llavors, un sord que par-lava malament i li preguen que li imposi la mà.
33Jesús l’apartà de la gent, i a soles amb ell li posà els dits a les orelles i li tocà la llengua amb saliva.
34I, alçant la mirada al cel, sospirà i li digué: “Effatà!”, és a dir: “Obre’t!”
35Aleshores se li obriren les orelles i se li destravà la llengua i parlava nor-malment.
36I els va manar que no ho diguessin a ningú. Però com més els comminava a no dir-ho més ho pregonaven.
37I en el súmmum de l’admiració deien: “Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.”
S'ha seleccionat:
MARC 7: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya