PROVERBIS 12
12
El Senyor detesta els llavis mentiders
1Qui estima la correcció estima el coneixement;
qui odia la reprensió és un estúpid.
2L’home de bé obté el favor del Senyor,
però condemna el de mala inten-ció.
3Ningú no s’aferma per la impietat;
en canvi, l’arrel del just no serà somoguda.
4La dona virtuosa és corona del seu marit,
la descarada és un rosec als seus ossos.
5Els propòsits del just són rectes,
els designis de l’impiu són fal-sedats.
6Les paraules de l’impiu són trampes mortals,
però la boca de l’íntegre l’en preserva.
7Quan els impius són trastornats, desapareixen;
en canvi, la casa dels justos resta ferma.
8Cadascú és elogiat segons l’enteniment que demostra,
però el de cor pervers serà menys-preat.
9Millor és l’home senzill, que es bas-ta amb el que té,
que no pas el presumptuós a qui li falta el pa.
10El just es preocupa d’alimentar el seu bestiar;
el cor del descregut no té sentiments.
11Qui treballa la seva terra s’atiparà de pa;
qui s’ocupa de foteses no té seny.
12La cobejança de l’impiu és una xarxa de mals,
però l’arrel del just és fructífera.
13El malvat s’entrampa per culpa dels llavis;
el just escaparà de la dissort.
14L’home s’omple de béns del fruit de la seva boca,
i li retorna el rendiment de les seves mans.
15Al neci li sembla prou dret el camí que segueix,
però és savi qui escolta els consells.
16El neci manifesta a l’instant el seu disgust,
el prudent sap dissimular un ul-tratge.
17Qui diu la veritat proclama justícia;
el fals testimoni, l’engany.
18Hi ha qui llença paraules com cops d’espasa;
en canvi, la llengua del savi és me-decina.
19El llavi verídic es manté per sempre;
la llengua mentidera, només un instant.
20L’engany es cova al cor dels qui tramen el mal;
els qui aconsellen la pau són plens d’alegria.
21Sobre el just no caurà la dissort;
al descregut tot li anirà malament.
22El Senyor detesta els llavis men-tiders,
però s’agrada dels de bon compor-tament.
23L’home prudent amaga el que sap,
però el cor de l’estult pregona ni-ciesa.
24La mà diligent dominarà;
la indolent es farà tributària.
25L’angúnia al cor deprimeix l’home,
però una paraula escaient l’anima.
26El just és capdavanter del proïsme;
el camí dels dolents els extravia.
27L’indolent no arribarà mai a rostir la caça;
la diligència és la millor fortuna de l’home.
28A la senda de la justícia hi ha la vida,
però el camí tortuós porta a la mort.
S'ha seleccionat:
PROVERBIS 12: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya