PROVERBIS 14
14
Un cor reposat és vida per al cos
1La dona prudent aixeca la casa;
la imprudent, amb les seves mans l’ensorra.
2Qui camina rectament tem el Senyor;
qui va per camins tortuosos el menysprea.
3La supèrbia del neci li porta una vara a la boca,
però al savi, els llavis li són pro-tecció.
4On no hi ha bous, el graner és buit,
però amb la força d’un brau, collita abundosa.
5El testimoni fidel no enganya,
però un de fals declara mentides.
6El petulant busca en va la saviesa;
per a l’entès, el coneixement és fàcil.
7Allunya’t de l’home neci,
que no hi trobaràs llavis entenimentats.
8La saviesa del prudent és el conei-xement del seu camí;
l’estupidesa dels necis és el de-sengany.
9Els ximples es burlen del pecat,
però en els íntegres reposa la benevolència.
10El cor coneix les pròpies inquie-tuds,
i cap estrany no pot participar de les seves alegries.
11La casa dels malvats serà assolada,
però la tenda dels rectes aguantarà.
12Hi ha camins que a l’home li semblen rectes,
però que acaben sent vies de mort.
13Fins en les rialles pot entristir-se el cor,
i l’alegria pot acabar en dolor.
14El cor de l’infidel s’afartarà de la seva conducta;
l’home de bé fruirà de les seves obres.
15El crèdul creu tot el que diuen,
el llest medita tots els seus actes.
16El savi tem el mal i el defuig,
el neci és orgullós i es refia.
17Qui és iracund cometrà ximpleries,
i l’home maliciós serà mal vist.
18Els necis són hereus de l’estupidesa,
però els prudents es coronen de ciència.
19Els dolents s’inclinaran davant els bons,
i els impius, davant la porta del just.
20El pobre resulta desagradable fins i tot als companys;
en canvi, el ric té molts amics.
21Qui menysprea els altres peca;
feliç aquell qui es compadeix dels pobres!
22¿No es perden els qui tramen mal-dats?
Benevolència i fidelitat amb els qui pensen en el bé!
23Tot esforç dóna el seu fruit,
però la xerrameca només porta po-bresa.
24La corona del savi és la seva pru-dència,
el collar dels insensats és la seva niciesa.
25El testimoni verídic salva vides,
però l’impostor difon falsedats.
26En el temor del Senyor hi ha con-fiança segura
i serà un refugi per als seus fills.
27El temor del Senyor és una font de vida
que fa eludir els llaços de la mort.
28L’orgull del rei descansa en un poble nombrós;
l’escassesa de súbdits és la ruïna del governant.
29El tolerant és ric d’enteniment;
l’iracund fa evident la seva niciesa.
30Un cor reposat és vida per al cos,
l’enveja és un rosec per als ossos.
31Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador;
qui s’apiada del necessitat, l’honora.
32El descregut és abatut per la pròpia maldat;
el just fins en la mort té confiança.
33La saviesa reposa en el cor de l’intel·ligent,
però és desconeguda entre els necis.
34La justícia enalteix una nació,
el pecat és l’oprobi dels pobles.
35El favor del rei és per al servidor competent,
i el seu enuig contra l’inepte.
S'ha seleccionat:
PROVERBIS 14: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya