SALMS 141
141
Posa’m, Senyor, una guarda a la boca
(Salm de David.)
1Senyor, he clamat a tu, apressa’t a venir,
escolta el meu clam quan t’invoco.
2Que la meva oració sigui encens davant teu,
i les mans que alço a tu, l’ofrena vespertina.
3Posa’m, Senyor, una guarda a la boca,
vigilància a la porta dels meus llavis.
4No permetis que el meu cor es de-canti a res de mal,
a cometre actes d’impietat
amb els practicants de perversitats,
ni mai no tasti jo de les seves lla-minadures.
5Que l’home recte em castigui és un favor,
que em reprengui és bàlsam perfumat
que no refusarà pas el meu cap.
Sempre, però, els tindré en oració malgrat aquelles maldats.
6Quan els hagin precipitat en mans dels seus jutges,
sentiran que les meves paraules són de disculpa.
7Com el qui llaura i esmicola la terra,
són escampats els nostres arguments a la boca de l’Abisme.
8Senyor, Sobirà meu, a tu giro la mirada,
en tu he confiat, no desemparis la meva vida.
9Guarda’m de caure en el llaç que m’han parat,
de les trampes dels pervertits.
10Que caiguin els malvats en la prò-pia insídia,
mentre que jo segueixo endavant.
S'ha seleccionat:
SALMS 141: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya