SALMS 18:25-50

Amb el fidel et mostres fidel, amb l’home íntegre et mostres ín-tegre, amb el sincer et portes sincerament, però amb el falsari et tornes rigorós. Que tu defenses el poble humiliat, i fas abaixar els ulls als superbs. Tu, Senyor, fas brillar la meva llum, Déu meu, que il·lumines les meves tenebres. Amb tu jo em llanço contra els exèrcits, amb el meu Déu traspasso la muralla. El camí de Déu és perfecte, la paraula del Senyor, digna de con-fiança. Ell és escut per a tots els qui s’hi acullen. Qui és Déu fora del Senyor? Qui és una roca ferma fora del nostre Déu? És ell que m’ha armat de valentia i ha fet irreprensible la meva con-ducta. Qui fa els meus peus semblants als de les daines i em manté ferm dalt dels cims. Ha entrenat les meves mans per al combat, els meus braços per a tensar la ba-llesta. M’has donat l’escut de la teva pro-tecció, i la teva dreta em sosté, la teva benignitat m’eleva. Tu alleugeres el pas del meu cami-nar, i els meus turmells no flaquegen. Persegueixo els meus enemics i els atrapo, i no torno sense haver-los abatut. Els he vençut i no podran alçar-se; han caigut sota els meus peus. Tu m’has cenyit per a la lluita, doblegues sota meu els meus agres-sors, fas que els meus enemics fugin, i he pogut suprimir els qui m’odia-ven. Criden, però ningú no els salva; s’adrecen al Senyor, però no els respon. Els desfaig com la pols que el vent s’emporta, els aixafo com el fang del carrer. Tu m’has lliurat dels avalots del poble, m’has fet cap d’altres nacions. Un poble que jo no coneixia ara em serveix; amb gran atenció m’obeeixen, gent forastera busca complaure’m. Els estrangers s’han afeblit, surten tremolant dels seus reductes. Visca el Senyor i beneïda sigui la meva roca! Sigui exalçat el Déu de la meva sal-vació! Déu, que et dignes vindicar-me i abats els pobles als meus peus; queem deslliures dels meus enemics, m’alces fora l’abast dels meus ad-versaris i em salves de l’home violent. Per això et lloaré, Senyor, enmig de les nacions; cantaré salms al teu Nom: “Ell és qui magnifica les victòries del seu rei, qui tracta bondadosament el seu Ungit, David, i el seu llinatge per sempre.”