Salms 18:25-50
Salms 18:25-50 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Amb el fidel et mostres fidel, amb l’home íntegre et mostres ín-tegre, amb el sincer et portes sincerament, però amb el falsari et tornes rigorós. Que tu defenses el poble humiliat, i fas abaixar els ulls als superbs. Tu, Senyor, fas brillar la meva llum, Déu meu, que il·lumines les meves tenebres. Amb tu jo em llanço contra els exèrcits, amb el meu Déu traspasso la muralla. El camí de Déu és perfecte, la paraula del Senyor, digna de con-fiança. Ell és escut per a tots els qui s’hi acullen. Qui és Déu fora del Senyor? Qui és una roca ferma fora del nostre Déu? És ell que m’ha armat de valentia i ha fet irreprensible la meva con-ducta. Qui fa els meus peus semblants als de les daines i em manté ferm dalt dels cims. Ha entrenat les meves mans per al combat, els meus braços per a tensar la ba-llesta. M’has donat l’escut de la teva pro-tecció, i la teva dreta em sosté, la teva benignitat m’eleva. Tu alleugeres el pas del meu cami-nar, i els meus turmells no flaquegen. Persegueixo els meus enemics i els atrapo, i no torno sense haver-los abatut. Els he vençut i no podran alçar-se; han caigut sota els meus peus. Tu m’has cenyit per a la lluita, doblegues sota meu els meus agres-sors, fas que els meus enemics fugin, i he pogut suprimir els qui m’odia-ven. Criden, però ningú no els salva; s’adrecen al Senyor, però no els respon. Els desfaig com la pols que el vent s’emporta, els aixafo com el fang del carrer. Tu m’has lliurat dels avalots del poble, m’has fet cap d’altres nacions. Un poble que jo no coneixia ara em serveix; amb gran atenció m’obeeixen, gent forastera busca complaure’m. Els estrangers s’han afeblit, surten tremolant dels seus reductes. Visca el Senyor i beneïda sigui la meva roca! Sigui exalçat el Déu de la meva sal-vació! Déu, que et dignes vindicar-me i abats els pobles als meus peus; queem deslliures dels meus enemics, m’alces fora l’abast dels meus ad-versaris i em salves de l’home violent. Per això et lloaré, Senyor, enmig de les nacions; cantaré salms al teu Nom: “Ell és qui magnifica les victòries del seu rei, qui tracta bondadosament el seu Ungit, David, i el seu llinatge per sempre.”
Salms 18:25-50 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Així el Senyor recompensa la meva innocència, em premia perquè, als seus ulls, les meves mans són pures. Senyor, ets fidel amb qui és fidel; honrat, amb l’home honrat; ets sincer amb el sincer, però, amb el dolent, ets sagaç. Salves el poble humil i fas abaixar els ulls als superbs. Tu, Senyor, ets llum de la meva llàntia, claror en les meves nits, Déu meu. Fiant-me de tu, escometo els adversaris, fiant-me del meu Déu, assalto la muralla. Els camins de Déu són justos, la paraula del Senyor és de bona llei; és escut de tothom qui s’hi empara. Qui és Déu sinó el Senyor? Quina roca hi ha, llevat del nostre Déu? És ell qui m’ha armat de valentia i m’ha mostrat el camí just. Em dóna peus lleugers com els dels cérvols i em manté invencible dalt dels cims. M’ensinistra les mans a combatre, i els braços, a tensar la ballesta. Em salves amb el teu escut, em sosté la teva dreta, em fa gran el teu favor. Eixamples els camins sota els meus peus, i els meus passos no flaquegen. Persegueixo els enemics fins que els atrapo, no torno sense haver-los abatut; els fereixo i no poden alçar-se, cauen sota els meus peus. M’has cenyit de valentia per al combat, doblegues sota meu els adversaris, fas fugir del meu davant els enemics, i jo anorreo els qui em detesten. Criden auxili, i ningú no els salva; clamen al Senyor, i no els respon; els desfaig com la pols al bat del vent, els trepitjo com el fang dels carrers. M’alliberes dels avalots del poble i em fas sobirà d’altres nacions; un poble que no coneixia es posa al meu servei. Els estrangers, així que em senten, se’m sotmeten i m’obeeixen; desesmats i engrillonats, s’acosten fent tentines. Viu el Senyor! Beneït sigui el meu penyal, sigui enaltit el Déu que em salva! Déu em concedeix de fer justícia i sotmet els pobles al meu govern. Tu m’alliberes de l’assalt dels enemics, em fas triomfar dels qui s’alcen contra mi; em salves dels homes violents. Per això et lloaré entre les nacions, cantaré al teu nom, Senyor