SALMS 50
50
El nostre Déu ve
(Salm. D’Asaf.)
1El Senyor, el Déu dels déus, ha parlat,
ha convocat la terra
des de llevant fins a ponent.
2Des de Sió, bellesa perfecta,
Déu resplendeix.
3El nostre Déu ve, i no pas en silenci;
davant d’ell un foc abrusador,
al seu entorn furient tempesta.
4Des de l’altura convoca cel i terra
a judicar el seu poble:
5“Aplegueu-me els meus fidels,
que amb un sacrifici han confirmat la meva aliança.”
6I el cel proclamarà la seva justícia;
perquè Déu mateix és el jutge. (Pausa)
7“Escolta, poble meu, que parlo jo;
Israel, que t’haig d’advertir:
Jo sóc el Senyor, el teu Déu.
8No et reprenc pels teus sacrificis
ni pels teus holocaustos, que estan sempre davant meu.
9No em cal prendre cap vedell de casa teva,
ni cap dels bocs de les teves pletes,
10quan són ben meus tots els animals boscans
i els milers de bèsties de les serralades.
11Conec tots els ocells de les mun-tanyes,
i tinc a mà tot el que es belluga pels camps.
12Si tingués fam, no t’ho hauria de dir,
perquè és meu l’univers i tot el que conté.
13¿Et creus que he de menjar la carn dels vedells
o beure la sang dels bocs?
14Ofereix a Déu la gratitud com a sacrifici,
compleix les teves promeses a l’Altíssim,
15i invoca’m en el dia d’aflicció:
Jo et salvaré, i tu em donaràs glòria.”
16Però al pervers, Déu li diu:
“Com goses recitar els meus preceptes
i mencionar el meu pacte,
17tu que detestes la disciplina
i et tires a l’esquena les meves pa-raules?
18Si veus un lladre, t’hi ajuntes de pressa,
i amb els adúlters t’hi avens.
19Obres la boca per al mal,
i la teva llengua trama l’engany;
20t ’asseus a malparlar del teu germà,
infames el fill de la teva mare.
21Tot això has fet, ¿i jo haig de callar?
Que et pensaves que jo seria com tu?
Te n’acuso, i t’ho posaré davant dels ulls.
22Enteneu bé això, els qui us oblideu de Déu,
no sigui que jo us arrabassi
sense que ningú us pugui salvar.
23El qui m’ofereix la gratitud com a sacrifici,
aquest em glorifica.
Al qui perseveri en el camí
li mostraré la salvació de Déu.”
S'ha seleccionat:
SALMS 50: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
SALMS 50
50
El nostre Déu ve
(Salm. D’Asaf.)
1El Senyor, el Déu dels déus, ha parlat,
ha convocat la terra
des de llevant fins a ponent.
2Des de Sió, bellesa perfecta,
Déu resplendeix.
3El nostre Déu ve, i no pas en silenci;
davant d’ell un foc abrusador,
al seu entorn furient tempesta.
4Des de l’altura convoca cel i terra
a judicar el seu poble:
5“Aplegueu-me els meus fidels,
que amb un sacrifici han confirmat la meva aliança.”
6I el cel proclamarà la seva justícia;
perquè Déu mateix és el jutge. (Pausa)
7“Escolta, poble meu, que parlo jo;
Israel, que t’haig d’advertir:
Jo sóc el Senyor, el teu Déu.
8No et reprenc pels teus sacrificis
ni pels teus holocaustos, que estan sempre davant meu.
9No em cal prendre cap vedell de casa teva,
ni cap dels bocs de les teves pletes,
10quan són ben meus tots els animals boscans
i els milers de bèsties de les serralades.
11Conec tots els ocells de les mun-tanyes,
i tinc a mà tot el que es belluga pels camps.
12Si tingués fam, no t’ho hauria de dir,
perquè és meu l’univers i tot el que conté.
13¿Et creus que he de menjar la carn dels vedells
o beure la sang dels bocs?
14Ofereix a Déu la gratitud com a sacrifici,
compleix les teves promeses a l’Altíssim,
15i invoca’m en el dia d’aflicció:
Jo et salvaré, i tu em donaràs glòria.”
16Però al pervers, Déu li diu:
“Com goses recitar els meus preceptes
i mencionar el meu pacte,
17tu que detestes la disciplina
i et tires a l’esquena les meves pa-raules?
18Si veus un lladre, t’hi ajuntes de pressa,
i amb els adúlters t’hi avens.
19Obres la boca per al mal,
i la teva llengua trama l’engany;
20t ’asseus a malparlar del teu germà,
infames el fill de la teva mare.
21Tot això has fet, ¿i jo haig de callar?
Que et pensaves que jo seria com tu?
Te n’acuso, i t’ho posaré davant dels ulls.
22Enteneu bé això, els qui us oblideu de Déu,
no sigui que jo us arrabassi
sense que ningú us pugui salvar.
23El qui m’ofereix la gratitud com a sacrifici,
aquest em glorifica.
Al qui perseveri en el camí
li mostraré la salvació de Déu.”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya