SALMS 71
71
Fes-me, tu, de roca inexpugnable
1A tu, Senyor, m’acullo;
que mai no em senti decebut.
2Guarda’m, per la teva justícia,
treu-me de perill, gira cap a mi la teva atenció i salva’m.
3Fes-me, tu, de roca inexpugnable,
un fortí defensiu per a salvar-me,
perquè tu ets la meva roca, el meu castell.
4Déu meu, arrenca’m de les mans del malvat,
de les grapes del pervers i de l’opressor;
5perquè tu ets, Senyor, la meva espe-rança,
Déu meu, la meva confiança des de la infantesa.
6En tu he estat sostingut des del ventre matern,
tu em portes des del si de la meva mare;
a tu sigui incessantment la meva lloança.
7Per a moltes persones he estat un enigma,
però tu ets el meu refugi segur.
8La meva boca està plena de lloança per a tu,
per glorificar-te cada dia.
9No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa;
ara que em decauen les forces, no m’abandonis,
10perquè els enemics enraonen de mi,
i, confabulats, conspiren contra la meva vida
11i diuen: “Perseguiu-lo, Déu l’ha deixat;
agafeu-lo, que no té qui el defensi!”
12Oh Déu, no t’allunyis de mi;
Déu meu, afanya’t a ajudar-me!
13Que caigui confusió i destrucció
sobre els qui fustiguen la meva ànima,
i que quedin coberts d’oprobi i des-honra
els qui em busquen la desgràcia.
14Però jo, sempre confiant,
et lloaré cada cop més i més.
15La meva boca proclamarà que ens has fet justícia,
i a tothora, que ens has salvat mol-tes vegades,
tantes que no puc saber quantes.
16M’endinsaré en les proeses del Senyor,
recordaré la teva justícia, que sols és teva.
17Oh Déu, m’has instruït des de la infantesa,
i encara avui proclamo les teves meravelles.
18Ara, doncs, que m’arriba la vellesa i tinc els cabells blancs,
oh Déu, no m’abandonis
fins que hagi anunciat la força del teu braç a la meva generació,
a tots els qui han de venir, la teva potència;
19i la teva justícia, oh Déu, que arriba a l’excelsitud.
Les coses que tu has fet són molt grans:
Qui és com tu, Déu meu?
20Tu, que m’has fet veure tribulació i grans mals,
tornaràs a refer la meva vida,
i de les fondàries de la terra em faràs pujar un altre cop,
21eixamplaràs la meva dignitat
i tornaràs a consolar-me.
22Així, jo et lloaré al so de l’arpa
per la teva fidelitat, Déu meu;
et cantaré amb la cítara, oh Sant d’Israel!
23Exultaran els meus llavis en cantar-te salms;
aquesta ànima meva que has redimit,
24i també la meva llengua, en tot moment publicaran la teva justícia:
“Que ja estan confosos i avergo-nyits els qui procuraven fer-me mal.”
S'ha seleccionat:
SALMS 71: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya