EL CÀNTIC DELS CÀNTICS 6

6
El meu estimat és meu
El cor
1On ha anat el teu estimat,
oh tu, la més bella de les do-nes?
Cap a on s’ha dirigit el teu estimat,
que anirem amb tu a buscar-lo?
Ella
2El meu estimat ha baixat al seu jardí,
als bancals dels bàlsams,
per recrear-se entre els horts i aplegar-hi lliris.
3Jo sóc del meu estimat,
i el meu estimat és meu;
ell, que pastura el ramat entre els lliris.
CANT CINQUÈ
Li diuen benaurada
Ell
4Ets bella, companya meva, com Tirsà,
encisadora com Jerusalem,
imponent com una formació d’es-quadrons.
5Aparta de mi els teus ulls,
perquè ells m’han vençut!
La teva cabellera és com un ramat de cabres
quan davallen de bon matí
de la muntanya de Galaad;
6les teves dents, com un ramat d’o-velles
que surten del bany;
totes duen bessonada,
no n’hi ha cap d’estèril entre elles.
7Les teves galtes són
com dos talls de magrana,
darrere el teu vel!
8Seixanta són les reines,
i vuitanta les concubines,
i el nombre de les donzelles, gran;
9però una sola és la meva coloma,
la meva immaculada.
L’única per a la seva mare,
la preferida de qui la va infantar.
Les donzelles, en veure-la,
li diuen benaurada;
les reines i les concubines l’elogien:
El cor
10¿Qui és aquesta que s’alça com l’aurora,
bella com la lluna, esplendent com el sol,
imponent com una formació d’es-quadrons?
Retorna, sulamita
Ella
11Havia jo baixat a l’hort de les no-gueres
per admirar com rebrota la vall,
per veure si la vinya ja brotava
i si florien els magraners.
12Sense adonar-me’n,
el meu anhel em posava
damunt els carros del meu noble poble.
El cor
13Retorna, retorna, sulamita;
retorna, retorna, que et volem con-templar!
Ell
Per què mireu la sulamita,
com en una dansa de dues rot-llanes?

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió