Un dia que Eliseu passava per Xunem, una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar. Des d’aquell dia, cada vegada que passava per allí s’hi quedava a menjar. Ella va dir al seu marit:
– Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu. Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquè s’hi pugui retirar sempre que vingui.
Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit. Llavors va dir al seu servent Guehazí:
– Crida aquesta xunemita.
El servent la va fer venir i ella es quedà dreta davant d’ell. Eliseu va dir al servent:
– Digues-li: “Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l’exèrcit?”
Ella va respondre:
– Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble.
Però Eliseu insistia:
– Què podríem fer per ella?
Guehazí va respondre:
– Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell.
Eliseu va dir:
– Crida-la.
Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta. Eliseu li digué:
– L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.
Ella va respondre:
– Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa!
Ella, però, va quedar embarassada i l’any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat.
El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors, va exclamar:
– Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap!
El pare va dir a un criat seu:
– Porta’l a la seva mare.
El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir. Llavors ella pujà a ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir. Després va cridar el seu marit i li digué:
– Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno.
Ell va replicar:
– Per què has d’anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte.
Ella simplement va contestar:
– Adéu!
La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat:
– Guia i no t’aturis fins que no t’ho digui.
Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí:
– Mira, és aquella xunemita. Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?”
Ella va respondre:
– Tots bé.
Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir:
– Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat.
Ella va exclamar:
– ¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?
Eliseu va dir a Guehazí:
– Lliga’t la roba a la cintura, pren el meu bastó i vés a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. Quan hi arribis, posa el meu bastó sobre la cara de l’infant.
Però la mare del noi insistia:
– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar.
Ell, doncs, es va alçar i la va seguir. Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà:
– El noi no s’ha despertat.
Eliseu va arribar a la casa i trobà el nen mort ajagut en el seu propi llit. Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor. Després s’estirà al llit damunt l’infant i posà la seva boca sobre la d’ell, els seus ulls sobre els d’ell, les seves mans sobre les d’ell, i es quedà estirat al seu damunt, fins que el cos de l’infant s’anà escalfant. Després va caminar d’ací d’allà per la casa, tornà a pujar i va estirar-se una altra vegada damunt l’infant. Llavors el nen va esternudar set vegades i va obrir els ulls. Eliseu va cridar Guehazí i li digué:
– Fes venir la xunemita.
La va cridar, ella va venir, i Eliseu li digué:
– Emporta’t el teu fill.
Ella va entrar i es va llançar als seus peus, prosternant-se fins a tocar a terra. Després va prendre el seu fill i se’n va anar.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
