Fets dels Apòstols 13
13
Primer viatge missioner (13-14)#x
Missió de Bernabé i Saule
1A l’església d’Antioquia hi havia profetes#x i mestres:#x Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaèn, educat a la cort amb el tetrarca Herodes,#x i Saule. 2Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d’un dejuni,#x l’Esperit Sant#x digué:
– Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l’obra a què els he cridat.#x
3Llavors, després d’haver dejunat i pregat, els imposaren les mans#x i els van acomiadar.
Bernabé i Saule a Xipre
4Ells, doncs, enviats per l’Esperit Sant,#x van baixar a Selèucia,#x i d’allí navegaren cap a Xipre. 5Arribats a Salamina, predicaven la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus.#x Joan#x era el seu ajudant. 6Després van travessar tota l’illa fins a Pafos, on trobaren un mag jueu, que era un fals profeta. Es deia Barjesús 7i pertanyia al grup de persones que envoltaven el procònsol Sergi Pau, un home assenyat. El procònsol va fer cridar Bernabé i Saule amb el desig d’escoltar la paraula de Déu, 8però Èlimes, el mag –ja que això vol dir el seu nom–, es va posar en contra d’ells, buscant d’apartar de la fe el procònsol. 9Aleshores Saule, anomenat també Pau,#x ple de l’Esperit Sant, se’l mirà fixament 10i digué:
– Fill del diable, home carregat d’engany i d’astúcia, enemic de tot bé! ¿Quan pararàs de tòrcer el camí dret del Senyor? 11Doncs sàpigues que el Senyor fa caure damunt teu la seva mà, i quedaràs cec: durant un quant temps no veuràs la llum del sol.
A l’instant van caure damunt d’ell foscor i tenebres, i buscava a les palpentes algú que li donés la mà i el guiés. 12Aleshores el procònsol, en veure el que havia passat, es convertí a la fe, meravellat de la doctrina del Senyor.#x
Pau i Bernabé a Antioquia de Pisídia
13Pau i els seus companys es van embarcar a Pafos i es dirigiren a Perga de Pamfília.#x Joan, en canvi, se separà d’ells i se’n tornà a Jerusalem.#x 14Ells continuaren el seu viatge des de Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia. El dissabte van entrar a la sinagoga i s’assegueren.#x 15Acabada la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga#x els van fer dur aquest missatge:
– Germans, si voleu adreçar una exhortació al poble,#x podeu parlar.
16Aleshores Pau s’alçà, va fer senyal amb la mà per demanar silenci i digué:#x
– Israelites i tots els qui creieu en l’únic Déu,#x escolteu: 17El Déu d’aquest poble d’Israel escollí els nostres pares, va fer-ne un gran poble#x i, quan vivien com a immigrants al país d’Egipte, els en tragué amb la força del seu braç.#x 18Durant quaranta anys#x va tenir cura d’ells#x al desert 19i, després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els donà en possessió el seu territori.#x 20Tot això va durar uns quatre-cents cinquanta anys.#x Després els donà jutges fins al temps del profeta Samuel.#x 21Aleshores van demanar un rei, i Déu els va donar Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que va regnar quaranta anys.#x 22Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei#x i, testimoniant a favor d’ell, digué:
»– M’he fixat en David, fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor, que realitzarà tot el que jo vull.#x
23»De la descendència d’ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús.#x 24Abans que ell arribés, Joan ja havia predicat a tot el poble d’Israel un baptisme de conversió.#x 25Joan, quan acabava el seu camí, deia:
»– Jo no sóc pas el qui vosaltres penseu. Després de mi ve aquell a qui no sóc digne de deslligar les sandàlies.#x
26»Germans, descendents del llinatge d’Abraham i tots vosaltres que creieu en l’únic Déu:#x és a nosaltres que s’adreça aquesta paraula de salvació.#x 27Els habitants de Jerusalem i els seus dirigents no van saber reconèixer Jesús ni les paraules dels profetes que són proclamades cada dissabte,#x però condemnant-lo les van complir: 28tot i que no havien trobat cap causa per a condemnar-lo a mort,#x van demanar a Pilat que el fes matar. 29I quan hagueren complert tot allò que les Escriptures#x deien d’ell, el baixaren del patíbul i el van dipositar en un sepulcre. 30Però Déu el ressuscità d’entre els morts,#x 31i durant molts dies es va aparèixer als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem.#x Ells són ara els seus testimonis#x davant el poble. 32Nosaltres venim a anunciar-vos la bona nova que Déu havia promès als nostres pares 33i que ara ell, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els seus descendents. Així es troba escrit en el salm segon: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat.#x 34I que l’ha ressuscitat d’entre els morts i no ha de tornar mai més a la corrupció, ho declara així: Us concediré les coses santes i irrevocables, promeses a David.#x 35Per això també en un altre lloc diu: No deixaràs que el teu Sant vegi la corrupció.#x
36»Doncs bé, David, després d’haver complert en el seu temps el designi de Déu, va morir, es reuní amb els seus pares, i el seu cos va veure la corrupció,#x 37però aquell que Déu va ressuscitar no l’ha coneguda.#x 38-39Sapigueu, doncs, germans, que gràcies a ell ara us és anunciat el perdó dels pecats,#x i que tothom qui creu en ell és alliberat de tot allò de què la Llei de Moisès no us ha pogut alliberar.#x 40Vigileu, doncs, que no passi allò que es diu en els Profetes: 41Mireu, arrogants, esglaieu-vos i desapareixeu! Jo realitzo una obra en els vostres dies: una obra que, si us la conten, no la creureu.#x
42Mentre Pau i Bernabé sortien de la sinagoga, els pregaven que el dissabte següent tornessin a parlar-los d’aquestes coses. 43Quan s’hagué dissolt l’assemblea, molts dels jueus i dels prosèlits que adoraven l’únic Déu#x van seguir Pau i Bernabé. Ells els parlaven i els exhortaven a mantenir-se fidels a la gràcia de Déu.
44El dissabte següent, gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar la paraula del Senyor. 45Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant que es van posar a contradir amb paraules injurioses tot el que deia Pau. 46Llavors Pau i Bernabé els respongueren amb valentia:
– Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc la paraula de Déu; però com que la rebutgeu i no us considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als pagans.#x 47Així ens ho ha manat el Senyor: Jo t’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins a l’extrem de la terra.#x
48Sentint això, els pagans s’alegraven#x i lloaven la paraula del Senyor. Tots els qui estaven destinats a la vida eterna es van convertir a la fe.#x 49La paraula del Senyor s’estenia per tota la regió.#x 50Però els jueus van instigar les dones distingides que adoraven l’únic Déu#x i els principals de la ciutat i promogueren una persecució contra Pau i Bernabé fins que els van expulsar del seu territori. 51Pau i Bernabé, en senyal de trencament amb ells, s’espolsaren la pols dels peus#x i se n’anaren a Iconi. 52Els deixebles, per la seva part, vivien plens d’alegria#x i de l’Esperit Sant.
S'ha seleccionat:
Fets dels Apòstols 13: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso