Fets dels Apòstols 21
21
Pau s’encamina a Jerusalem
1Després de separar-nos d’ells,#x ens férem a la mar i vam navegar de dret fins a Cos, l’endemà fins a Rodes i d’allí fins a Pàtara. 2Vam trobar una nau que feia la travessia cap a Fenícia, hi vam pujar i ens férem a la mar. 3A les envistes de Xipre, deixant l’illa a l’esquerra, vam navegar cap a Síria i arribàrem a Tir, on la nau havia de deixar la càrrega. 4Allí vam trobar els deixebles i ens hi vam quedar set dies. Ells, moguts per l’Esperit, deien a Pau que no pugés a Jerusalem. 5Però, passats aquests dies, vam continuar el viatge. Tots ells, fins les dones i els infants, ens acompanyaren fora de la ciutat. Allí vam pregar,#x agenollats a la platja. 6Després d’acomiadar-nos, vam pujar a la nau, i ells se’n tornaren a casa seva.
7Nosaltres, acabant ja la travessia, vam seguir des de Tir i arribàrem a Ptolemaida, on vam saludar els germans i ens vam quedar un dia amb ells. 8L’endemà partírem i vam arribar a Cesarea. Anàrem a casa de Felip, l’evangelitzador, un dels set,#x i ens hi vam hostatjar. 9Felip tenia quatre filles verges que posseïen el do de profecia.#x 10Ens hi vam quedar uns quants dies. Mentrestant va baixar de Judea un profeta#x que es deia Àgab, 11i ens vingué a trobar. Va prendre el cenyidor de Pau, es lligà els peus i les mans#x i digué:
– Això diu l’Esperit Sant:#x “A l’home a qui pertany aquest cenyidor, els jueus el lligaran així a Jerusalem i el posaran en mans dels pagans.”#x
12Quan vam sentir això, tant nosaltres com els germans d’aquell lloc suplicàvem a Pau que no pugés a Jerusalem, 13però ell respongué:
– Què feu plorant així i trencant-me el cor? Jo, pel nom de Jesús, el Senyor, estic disposat no tan sols a deixar-me encadenar, sinó també a morir a Jerusalem.
14Veient que no es deixava convèncer, no vam insistir més i dèiem:
– Que es faci la voluntat del Senyor.
Pau puja a Jerusalem. Visita a Jaume
15Passats aquests dies i acabats els preparatius, vam pujar a Jerusalem. 16Ens acompanyaven alguns deixebles de Cesarea, que ens van portar a allotjar-nos a casa d’un tal Mnasó, de Xipre, un dels primers deixebles.
17Quan vam arribar a Jerusalem, els germans ens van rebre amb goig. 18L’endemà, Pau va anar amb nosaltres a casa de Jaume,#x on s’havien reunit tots els qui presidien la comunitat.#x 19Els saludà i els va explicar amb detall tot allò que Déu havia fet entre els pagans per mitjà del seu ministeri.#x 20Ells, en sentir-ho, donaven glòria a Déu. Llavors li van dir:
– Germà, ja veus quants milers de jueus s’han convertit a la fe#x i tots continuen complint fervorosament la Llei. 21Però han sentit a dir de tu que, als jueus residents entre els pagans, els ensenyes a apostatar de la Llei de Moisès, dient-los que no circumcidin els fills ni segueixin les normes jueves. 22Ara, doncs, què podríem fer? Sens dubte, tots sabran que has vingut! 23Fes, doncs, el que ara et direm. Tenim aquí quatre homes que han de complir una prometença. 24Tu pren aquests homes i compleix amb ells el ritu de purificació; després fes-te càrrec de les despeses de la seva prometença i així podran tallar-se els cabells. D’aquesta manera tothom veurà que no és veritat allò que han sentit a dir i sabran que continues observant la Llei.#x 25Pel que fa als pagans que s’han convertit a la fe, ja els vam fer arribar les nostres decisions: que es guardessin de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il·legítimes.#x
26Aleshores Pau prengué aquells homes i l’endemà va complir amb ells el ritu de purificació; després va entrar al temple i anuncià quin dia seria presentada l’ofrena per cada un d’ells, un cop ell hagués acabat el temps de la seva purificació.#x
Pau és detingut al temple#x
27Eren a punt de complir-se els set dies#x quan els jueus originaris de l’Àsia, en veure Pau al temple, amotinaren la gent i el van agafar, 28tot cridant:
– Israelites, ajudeu-nos! Aquest és l’home que va pertot arreu ensenyant a tothom doctrines contra el nostre poble, la nostra Llei i contra aquest lloc. Fins i tot ha fet entrar grecs#x al temple#x profanant així aquest lloc sant!#x
29Deien això perquè l’havien vist a la ciutat amb Tròfim d’Efes#x i es pensaven que Pau l’havia fet entrar al temple.
30Tota la ciutat es va avalotar. El poble va córrer cap al temple, agafaren Pau, l’arrossegaren a fora, i tot seguit van tancar les portes del temple.#x 31Ja l’anaven a matar quan el tribú de la cohort romana#x va rebre aquesta notícia:
– Per tot Jerusalem hi ha una gran confusió!
32Immediatament prengué amb ell alguns soldats i centurions i va baixar corrents cap als amotinats.#x Aquests, en veure el tribú i els soldats, deixaren de colpejar Pau. 33Llavors el tribú s’hi va acostar, detingué Pau i va manar que el lliguessin amb dues cadenes. Després va preguntar qui era aquell home i què havia fet. 34Però de la gent, els uns cridaven una cosa i els altres una altra. Com que amb aquell aldarull no podia aclarir res, va manar que s’enduguessin Pau a la caserna. 35Quan va ser a les escales,#x era tanta la violència de la gent que els soldats l’hagueren de portar aixecant-lo a pes de braços. 36Perquè una gentada del poble seguia cridant:
– Mata’l, aquest!#x
Defensa de Pau davant els jueus
37Quan anaven a entrar-lo a la caserna, Pau digué al tribú:
– ¿M’és permès de dir-te una paraula?
El tribú li contestà:
– ¿Tu saps parlar grec? 38Així, doncs, ¿no ets l’egipci, el qui fa poc es va revoltar i es va endur al desert els quatre mil sicaris?#x
39Pau replicà:
– Jo sóc un jueu de Tars de Cilícia, ciutadà d’una ciutat que no és pas desconeguda. T’ho prego, deixa’m parlar al poble.
40El tribú li ho permeté, i Pau, dret a les escales, va fer senyal al poble amb la mà. Es produí un gran silenci, i llavors Pau els adreçà la paraula en la llengua dels jueus:#x
S'ha seleccionat:
Fets dels Apòstols 21: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso