Daniel 10
10
La gran visió final
1L’any tercer de Cir,#x rei de Pèrsia, Daniel, que duia el sobrenom de Belteixassar,#x va rebre una revelació. Era un missatge del tot cert que anunciava una gran tribulació. Ell va comprendre el missatge durant la visió.#x Daniel va dir:#x
2– Per aquells dies, jo, Daniel, m’havia posat de dol#x durant tres setmanes. 3No menjava aliments delicats, no tastava vi ni carn ni m’havia posat per-fums durant aquelles tres setmanes. 4El dia vint-i-quatre del mes primer, jo era a la vora del gran riu Tigris. 5Alçant els ulls#x vaig veure un home vestit de lli#x i amb un cenyidor d’or#x d’Ufaz.#x 6El seu cos era com de crisòlit, el rostre li brillava com un llamp, els ulls semblaven torxes enceses, els braços i els peus, bronze brunyit, i el so de la seva veu era com la remor d’una gentada. 7Solament jo, Daniel, vaig veure l’aparició; els homes que m’acompanyaven no la van veure, però s’apoderà d’ells un esglai tan gran que van córrer a amagar-se.#x 8M’havien deixat sol quan vaig veure aquesta aparició. No tenia gens de força, estava pàl·lid i desfigurat, no em podia sostenir. 9Tan bon punt vaig sentir la veu d’aquell home, vaig quedar desmaiat, de cara a terra.
10»Llavors una mà em va tocar, i em féu incorporar sobre els genolls i les mans.#x 11Ell em va dir:
»– Daniel, preferit de Déu,#x fixa’t en el que et dic i posa’t dret al lloc on ets, perquè ara m’han enviat a tu.
»Mentre em deia això, em vaig posar dret tremolant. 12Ell continuà:
»– No tinguis por, Daniel:#x des del primer dia que et vas proposar de comprendre i d’humiliar-te davant el teu Déu, ell va escoltar la teva pregària, i per això jo he vingut. 13L’àngel protector del regne de Pèrsia#x m’ho ha impedit durant vint-i-un dies,#x però Miquel,#x un dels àngels principals,#x ha vingut a ajudar-me. Jo estava retingut prop dels reis de Pèrsia, 14però ara he vingut per fer-te comprendre allò que succeirà al teu poble els darrers dies, perquè encara hi ha una visió referent a aquells dies.
15»Mentre em parlava així, jo mirava a terra i callava. 16Però algú que tenia figura d’home em va tocar els llavis;#x llavors vaig dir a aquell que tenia davant:
»– Senyor meu, l’aparició m’ha trasbalsat i no tinc gens de força. 17Com podré jo, que sóc un servent del meu senyor, parlar al meu senyor si des d’ara no em queden forces i fins em falta l’alè?
18»Llavors aquell qui tenia aspecte d’home em tocà de bell nou i em va reanimar. 19Em digué:
»– No tinguis por, preferit de Déu.#x La pau sigui amb tu. Coratge, sigues fort!#x
»Mentre ell em parlava, vaig reprendre forces i vaig dir:
»– Que parli el meu senyor, ja que tu m’has confortat.
20»Llavors el primer em va dir:
»– Saps per què he vingut? Ara jo me’n torno per combatre contra l’àngel de Pèrsia i, mentre seré fora, arribarà l’àngel de Grècia.#x 21Però jo t’anunciaré el que hi ha escrit en el llibre de la veritat.#x Contra aquells, tan sols n’hi ha un que em sostingui: és Miquel, el vostre àngel.#x
S'ha seleccionat:
Daniel 10: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso