Daniel Introducció
Introducció
L’existència de nombrosos comentaris al llibre de Daniel, tant antics com moderns, demostra no solament l’interès que ha suscitat, sinó també les dificultats de comprensió que comporta. La primera ajuda per a una interpretació correcta del llibre ens ve de la literatura profètica i sapiencial de l’Antic Testament. Un altre bon auxiliar que fa Daniel més entenedor és l’anomenada literatura intertestamentària (sobretot el llibre etiòpic d’Henoc), que es troba a cavall entre l’Antic i el Nou Testament, com també els escrits de Qumran, descoberts al Mar Mort l’any 1947. De tota manera, no podem pensar que els essenis de Qumran siguin els hereus directes de les idees messiàniques i escatològiques que trobem en el llibre de Daniel. Fins i tot és massa arriscat d’afirmar que els escrits de Qumran i el nostre llibre procedeixin d’una font literària comuna. En efecte, els coneixements sobre els corrents espirituals jueus del segle II aC, època en què segurament fou escrit el llibre de Daniel, són més aviat escassos. Molt probablement, els llibres dels Macabeus ens han transmès allò que interessava a la teologia dels vencedors, els reis asmoneus, i han deixat de banda tot el que distorsionés la imatge gloriosa de la revolta macabea. Sembla, doncs, que les idees messiàniques i escatològiques que es troben a Qumran són una de les evolucions d’allò que s’havia gestat en temps de la redacció del llibre de Daniel.
Data i rerefons del llibre
La comunitat jueva corria el perill de perdre la fe i els costums tradicionals, enmig de la persecució promoguda per Antíoc IV Epífanes (175-164 aC), el qual comptava amb la col·laboració segura dels jueus hel·lenitzants. Davant d’això, l’autor recorre a la «història» d’un personatge exemplar que visqué a la cort de Nabucodonosor en temps de Jeconies (s. VI aC), el rei de Judà deportat a Babilònia l’any 597 aC (2Re 24,8-17). Ell i els altres deportats, com Daniel, han de resistir convençuts del triomf final, perquè l’anunci profètic del pròxim alliberament (vegeu Jr 25,11-14 i 29,10) no pot fallar. Més encara, és a punt d’arribar: s’acosten els dies en què Déu mostrarà la seva salvació final i definitiva.
És clar, doncs, que l’autor no pretén d’escriure cap narració estrictament històrica: per exemple, la notícia sobre l’any tercer del regnat de Joiaquim (vegeu Dn 1,1) no concorda ni amb 2Re 24,11 ni amb Jr 46,2. L’autor vol simplement traspassar als seus contemporanis la llum modèlica d’un passat, en el qual els elements de la història i de la llegenda es barregen.
El llibre de Daniel és escrit en llengua aramea de 2,4 fins a 7,28. La resta és escrita en hebreu. El motiu d’aquest bilingüisme és difícil d’entendre. Potser el redactor, incloent l’arameu –llengua que, des de feia segles, era el vehicle normal de l’administració i dels contactes diplomàtics entre les corts reials de l’Orient Pròxim–, ha volgut recordar als lectors que tenia fonts antigues a la mà que avalaven la seva història. Però també és possible que el bilingüisme respongui a la situació d’Israel en el segle II aC, quan la coexistència de les dues llengües era un fet.
El sentit de la història
L’autor del llibre de Daniel entén la història com una successió d’esdeveniments que avancen inexorablement segons un pla preestablert per Déu mateix. Naturalment es tracta d’un pla amagat i secret, al qual cap ésser humà no té accés fins que no es produeix una «apocalipsi» o revelació. Aleshores s’il·luminen el passat, el present i el futur i la història apareix sota el guiatge diví caminant cap a la seva culminació: allò que no tenia sentit, ara l’agafa plenament. L’acció directa de Déu transformarà el món sencer i es desclourà una nova realitat, radicalment diversa de la present. La salvació divina no es farà esperar. Hi ha indicis suficients per a renovar l’esperança i la certesa en la intervenció final –quasi imminent– del qui és Senyor de l’univers i de la humanitat: l’establiment de la justícia donarà sentit a una història que semblava òrfena de la presència divina i proclamarà la raó dels qui des de sempre han confiat en el Déu totpoderós.
La literatura apocalíptica, en la qual s’inscriu el llibre de Daniel, explica tot això en forma narrativa i simbòlica. El qui rep la revelació l’ha de comunicar, tal com feien els antics profetes. Les visions apocalíptiques són detallades i el seu significat és aclarit per intèrprets celestials (àngels) o per il·luminacions interiors (somnis). D’altra banda, amb el simbolisme de les visions es desclou allò que fins ara restava amagat… i que sense la revelació ho continuaria estant. L’apocalíptica es mou en el límit d’allò que es manifesta i d’allò que resta suggerit i tènuement il·luminat. El personatge que porta el relat se situa en un temps molt anterior al moment present: d’aquesta manera, vistos des del passat llunyà, els esdeveniments pròximament passats i presents apareixen com a futurs. Tota la història (passada, present, futura) té un únic esquema: l’enfrontament radical entre dues forces, la de Déu i la del diable, entre el bé i el mal, que culminarà amb la victòria absoluta de Déu i l’establiment del seu Regne. Això tindrà lloc en l’anomenat «dia del Senyor», quan els impius seran condemnats i els qui hauran resistit sense renegar de la fe rebran la recompensa, és a dir, la resurrecció i la vida eterna (12,2-3).
Ara són consolats els qui saben tot això i assaboreixen anticipadament la victòria final de Déu, que coincidirà amb la fi dels seus mals. El capgirament imminent del poder dels impius és motiu de consol i de perseverança per als justos. Ben aviat, el futur vindrà sobre el present, és a dir, Déu es revelarà amb tot el seu esclat i llavors acabaran l’opressió i la mort.
El llibre de Daniel ha estat llegit pels cristians des d’una perspectiva messiànica. Jesús mateix va emprar termes típics del llenguatge de l’apocalíptica, com el de «Regne de Déu», i va parlar, no tant de la imminència de l’arribada del Regne, com sobretot de la seva presència. És comprensible, doncs, que la tradició cristiana hagi col·locat Daniel entre els grans profetes i que la mateixa litúrgia l’hagi proposat abundosament.
S'ha seleccionat:
Daniel Introducció: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso