Ester Introducció
Introducció
La narració que conté el llibre d’Ester se situa a la cort reial en temps del domini dels perses: la reina Vaixtí desobeeix una ordre del rei Xerxes i és apartada del tron. En lloc d’ella és elegida una noia jueva de nom Ester. El seu cosí, Mardoqueu, descobreix un complot contra el rei. Mentrestant, Aman esdevé el segon de l’imperi. Mardoqueu, però, no li mostra gens de respecte i és denunciat. Aman decideix aleshores d’exterminar tots els jueus que resideixen a l’imperi persa. Però, una nit, el rei, llegint el llibre de la crònica imperial, troba el relat del complot descobert per Mardoqueu i mana de recompensar-lo. Tot seguit Aman, denunciat per la reina com a enemic del seu poble, és condemnat a la forca, i Mardoqueu passa a ocupar el seu lloc. Gràcies a un nou decret imperial, els jueus aconsegueixen de sostreure’s a l’extermini decretat anteriorment contra ells. Finalment, per mitjà de dues cartes, primer Mardoqueu i després la mateixa reina Ester institueixen la festa dels Purim per celebrar aquests esdeveniments.
Una primera lectura podria fer la impressió que ens trobem davant un llibre rigorosament històric. De fet, així ha estat considerat durant molt de temps. Però, malgrat les dades que el llibre conté sobre topografia i cronologia i sobre l’administració persa, hi ha una colla de detalls que fan dubtar de la seva plena historicitat. Per exemple, a part del rei Xerxes, tots els altres personatges són desconeguts en les fonts històriques extrabíbliques. Aquestes mateixes fonts ens indiquen que, en temps de Xerxes (486-465 aC), la reina consort s’anomenava Amestris. A més, era impensable que arribés a ser reina una dona que no fos de llinatge persa. D’altra banda, el regnat de Xerxes (i dels sobirans perses en general) fou un període de tolerància: no hi ha cap notícia de persecucions contra els jueus. Finalment, Mardoqueu, deportat amb els altres jueus l’any 597 aC (2,6), faria més de 114 anys que seria a l’exili! El conjunt d’aquests detalls, i altres, fan veure que es tracta d’una narració jueva emmarcada en l’època persa i inspirada en les persecucions sofertes pel poble jueu, que explica l’origen de la festa dels Purim, celebrada el mes d’adar (9,21-22), corresponent al nostre febrer-març.
En 9,24-28 es dóna l’explicació de la paraula Purim. És un terme d’origen persa, i això ha fet pensar que aquesta festa jueva podia estar relacionada amb una celebració pagana. S’han proposat diverses hipòtesis sobre quina devia ser aquesta festa, però cap no és completament satisfactòria. Així, s’ha pensat en la festa de Cap d’Any, celebrada a Babilònia, en la qual el déu Marduc, victoriós del caos, té a les mans el destí dels homes. També s’ha pensat en les lluites dels déus babilonis Marduc i Ixtar contra els déus elamites Human i Vaixtí, vista la semblança dels noms d’aquests déus amb els de Mardoqueu i Ester, per una banda, i d’Aman i Vaixtí, per l’altra. S’ha pensat igualment en una matança de savis de la cort, ordenada pel rei Darius, o en el carnestoltes persa.
Els llibres d’Esdres, Nehemies i Siràcida no parlen ni de la reina Ester ni de la festa dels Purim. Tampoc no s’han trobat fragments del llibre d’Ester a les coves de Qumran. En canvi, hi ha una al·lusió al «dia de Mardoqueu» en 2Ma 15,36. Per tant, la festa dels Purim ja era coneguda pel judaisme entre els segles II i I aC. Sigui quin sigui l’origen d’aquesta festa, es pot afirmar que el llibre d’Ester pretén d’inserir-la dins una història que, com en altres ocasions, resulta ser la història del poble jueu i del seu alliberament.
Pel que fa a la data de composició, sembla clar que l’ambient (polític, social, religiós) descrit en el llibre d’Ester correspon a l’època d’Antíoc IV Epífanes (175-164 aC) i no a l’època de Xerxes. El domini grec sobre el poble jueu va ser molt més dur i intransigent que el domini persa, ja que es va concretar en una política d’hel·lenització i d’atac a la religió jueva tradicional. Per tant, és més adient d’atribuir el llibre d’Ester a un autor de finals del segle II aC, que devia escriure probablement des de Mesopotàmia, ja que coneix nombrosos detalls de la regió en què s’emmarca el relat.
L’antiga versió grega ha ampliat considerablement el text (vegeu Estgr F). Els afegitons contribueixen a donar al llibre un caire clarament «religiós». En efecte, el text hebreu d’Ester no parla mai directament de Déu, si bé el dejuni hi és presentat com una forma d’intercessió prop d’ell (4,14.16). Tampoc no parla directament del temple, ni de la Llei, ni del dissabte, tot i que al·ludeix indirectament al poder del Senyor (6,13).
El llibre d’Ester és la narració d’un nou alliberament providencial del poble jueu en terra estrangera. Ni que sigui de manera implícita, constitueix un exemple de com Déu vetlla contínuament pels qui ell ha escollit.
S'ha seleccionat:
Ester Introducció: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso