Gènesi 42
42
Jacob envia els seus fills a Egipte
1Jacob va saber que hi havia gra a Egipte i digué als seus fills:
– Què espereu? 2M’han dit que a Egipte hi ha blat. Baixeu-hi a comprar-ne perquè puguem sobreviure; que si no, morirem.#x
3Per això, deu dels germans de Josep van baixar a Egipte a comprar-hi blat. 4Jacob no va permetre que els acompanyés Benjamí, el germà petit de Josep, perquè es deia: «No voldria que li passés cap desgràcia.»
5Des del país de Canaan, on també hi havia fam,#x els fills d’Israel#x van venir junt amb els qui anaven a comprar gra.
Els germans de Josep no el reconeixen
6Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front. 7Josep, així que els veié, els va reconèixer, però va dissimular i els parlà durament:
– D’on veniu?
Ells respongueren:
– Venim del país de Canaan a comprar menjar.
8Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el reconegueren. 9Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells,#x i els digué:
– Sou uns espies! Heu vingut a informar-vos dels punts febles d’aquest país.
10Ells van protestar:
– No, senyor! Nosaltres, els teus servents, hem vingut a comprar menjar. 11Tots som fills d’un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies.
12Josep va replicar:
– No és veritat! Heu vingut a informar-vos dels punts febles del país!
13Ells li tornaren a dir:
– Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut.#x
14Josep els replicà:
– És el que us deia: vosaltres sou uns espies! 15Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit. 16Que un de vosaltres el vagi a buscar. Mentrestant, els altres quedareu presoners. Així comprovaré que dieu la veritat. Perquè, si no és així, sou realment uns espies; tan cert com el faraó viu!
17I els va fer tancar tres dies a la presó. 18Al cap de tres dies, Josep els digué:
– Jo sóc un home que reverencia Déu. Feu el que us dic i salvareu la vida. 19Si sou gent honrada, accepteu que un dels germans es quedi detingut en aquesta presó, i els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades. 20Després torneu a venir amb el vostre germà petit. Així demostrareu que dieu la veritat i no us matarem.
Ells van acceptar de fer-ho així. 21Es deien els uns als altres:
– Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan vèiem que, angoixat, ens suplicava. Per això ara ens cau al damunt aquesta tribulació.#x
22Rubèn els respongué:
– ¿No us ho vaig dir, que no féssiu aquell disbarat amb el noi? Però no me’n vau fer cas. I ara ens demanen comptes de la seva mort.#x
23Com que Josep els parlava valent-se d’un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien.
24Josep es va retirar una estona perquè no es podia aguantar el plor.#x
Els germans tornen a casa
Quan Josep va tornar on ells eren, els va fer saber que retenia Simeó i el féu encadenar al seu davant. 25Després va donar ordres que els omplissin els sacs de blat, però que tornessin els diners de cada un posant-los dins el seu sac i que els donessin provisions per al viatge. Així es va fer. 26Els germans van carregar els sacs de blat damunt els ases i se’n van anar.
27Quan es van deturar per passar la nit, un d’ells va obrir el seu sac per donar menjar al seu ase i veié els seus diners a la boca del sac. 28Llavors digué als seus germans:
– M’han tornat els diners! Són dins el meu sac de blat.
El cor els va fer un salt. Tremolant, es deien l’un a l’altre: «Què és això que Déu ens ha fet?»
29Quan van ser davant el seu pare Jacob, en el país de Canaan, li van explicar tot el que els havia passat:
30– L’home que governa el país ens va parlar durament. Es va pensar que espiàvem el país. 31Nosaltres li vam replicar: “Som gent honrada, i no pas espies. 32Érem dotze germans, fills d’un mateix pare. Un ha desaparegut i el petit s’ha quedat amb el nostre pare al país de Canaan.” 33Aquell home que governa el país ens va dir: “En això coneixeré si sou gent honrada: que es quedi amb mi un dels vostres germans, i els altres preneu gra i porteu-lo a les vostres famílies afamades. 34Després, però, porteu-me el vostre germà petit. Així sabré que no sou espies, sinó gent honrada. Us tornaré el vostre germà que tinc a la presó i podreu circular lliurement pel país.”#x
35Llavors van buidar els sacs i cadascú hi va trobar la seva bossa amb els diners. En veure els diners, ells i el seu pare es van esglaiar. 36Jacob, el seu pare, els digué:
– Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu!
37Aleshores Rubèn va dir al seu pare:
– Si no et torno Benjamí, pots fer morir els meus dos fills. Confia-me’l, que jo te’l tornaré.
38Jacob va replicar:
– El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol.#x Si li passava res durant el viatge, vell com sóc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.#x
S'ha seleccionat:
Gènesi 42: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso