Isaïes 57
57
1Els justos desapareixen, i ningú no es detura a pensar.
Els qui són fidels són arrabassats,
i ningú no entén
que és per a treure’ls del mal.
2Els justos entraran en la pau,
el qui vivia honradament
reposarà tranquil.#x
Reprovació de la idolatria
3«Veniu aquí, vosaltres,
fills de bruixa,
raça d’adúlters i de prostitutes!#x
4De qui us rieu?
A qui feu ganyotes i llengotes?#x
¿No és cert que sou uns fills rebels,
una raça borda?
5Us acobleu sota els alzinars,
a l’ombra de tot arbre frondós.#x
Immoleu els infants en els torrents,
dins les cavernes de les roques.#x
6T’apropies de pedres del torrent#x
i les mires com la millor possessió.
En honor d’elles vesses libacions
i presentes ofrenes.
Com ho podré consentir?
7T’has parat el jaç
en una muntanya alta i prominent,
hi has pujat per oferir sacrificis.
8Darrere el muntant de la porta
has posat el teu amulet.#x
D’amagat de mi apartes el cobrellit,
t’estires i fas lloc per a molts.
Has fet tractes amb amants
i t’agrada de jeure amb ells
tot contemplant signes fàl·lics.#x
9T’has presentat amb oli
davant de Moloc,#x
has perfumat l’ídol abundosament.
Has enviat lluny els teus missatgers,
els has fet baixar al país dels morts.#x
10T’has cansat a força de fer camí,
però mai no deies: “Tot és inútil.”
Recuperaves les forces
i et refeies del cansament!
11»Qui et preocupava?
De qui tenies por
per a ser-me tan deslleial?
No et recordaves de mi
ni em tenies present.#x
Estic silenciós des de fa temps
i per això em perdies el respecte.#x
12Però ara denuncio
la teva pretesa justícia
i el teu comportament:
no en trauràs cap profit.
13Quan demanis ajuda,
ja veurem si et salva
la colla dels teus ídols.
A tots se’ls endurà una ventada,
un cop de vent els escombrarà.
Però els qui es refugien en mi
rebran en propietat el país,
posseiran la meva muntanya santa.»#x
El Senyor guareix el seu poble
14Diu el Senyor:
«Esplaneu, esplaneu el camí,
assenyaleu-lo,
aparteu els obstacles
de la ruta del meu poble.»#x
15Això us fa saber
el qui és alt i excels,
que resideix en un palau etern
i té un nom sant:
«Jo visc a les altures, en un lloc sant,
però estic amb els qui se senten
desfets i enfonsats:
reanimaré els qui estan enfonsats,
faré reviure els qui se senten desfets.#x
16No vull acusar sense fi
ni em mantindré irritat per sempre:
s’estroncaria l’alè de vida
que ve de mi mateix,
quan sóc jo qui ha creat
tot el que respira.#x
17M’indignaven els fraus del meu poble.
Tant em van indignar,
que el vaig ferir i me’n vaig apartar.#x
Però ell s’obstinava a seguir
els seus propis camins:
18prou que he vist per on anava!
Tanmateix, jo el curaré, el guiaré
i l’ompliré de consol,
a ell i als qui ploren amb ell.#x
19Faré brotar aquest fruit
dels seus llavis:
Pau, pau per a tots,
els de lluny i els de prop!#x
Jo, el Senyor, ho he dit, i els curaré.»
20Però els malvats
són com la mar embravida,
que ningú no pot calmar:
les seves aigües escupen fang i llot.#x
21«No hi ha pau per als malvats.»#x
Ho ha dit el meu Déu.
S'ha seleccionat:
Isaïes 57: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso