Job 11

11
Primer poema de Sofar
1Llavors Sofar de Naamà va prendre la paraula i digué a Job:
L’home no pot tenir els coneixements de Déu#x
2¿No rebrà resposta, aquest que parla tant?
¿Haurem de donar la raó al més xerraire?#x
3¿Vols deixar tothom bocabadat
amb la teva xerrameca?
¿Vols riure’t dels altres sense que ningú et contradigui?
4Tu has dit: «Jo jugo net,#x
no em pots reprotxar res.»
5Tant de bo que Déu parlés#x
per contestar-te ara mateix
6i posés al teu davant els secrets de la saviesa#x
que fascinen els més entesos!
Llavors sabries que Déu passa per alt
bona part dels teus pecats.#x
7¿Pretens de conèixer la profunditat de Déu?#x
¿Has descobert la perfecció del Totpoderós?
8Com t’ho faràs, si és més alta que el cel?
Què en pots saber,
si és més fonda que el país dels morts,
9si és més llarga que la terra
i més ampla que la mar?
10Quan Déu passa i et deté
i et porta al tribunal,
qui li ho pot impedir?#x
11Ell coneix els mentiders
i no s’ha d’esforçar per veure la maldat.
12L’insensat posarà seny
el dia que un ase salvatge es deixi domesticar.#x
L’únic camí és la conversió
13Si adreces el teu cor a Déu
i alces les mans cap a ell,#x
14si les neteges de tota culpa#x
i no aculls la malícia a casa teva,
15llavors aixecaràs el front net de pecat#x
i et mantindràs ferm, res no et farà por.
16Oblidaràs les teves penes,
seran com record d’aigua passada.
17La teva vida lluirà més que el migdia,
la fosca es tornarà com un matí.#x
18Viuràs segur i ple d’esperança;
et sabrà greu el que vas fer, però dormiràs en pau.
19Ningú no destorbarà el teu descans
i molts et diran coses boniques.
20Però els ulls dels impius es consumeixen
i no troben refugi enlloc.
La mort és la seva única esperança.#x

S'ha seleccionat:

Job 11: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió