Job 3

3
Diàleg entre Job i els seus amics (3-31)
Primer poema de Job
1-2A la fi, Job trencà el silenci i maleí el dia del seu naixement:#x
Que mori el dia que vaig néixer
3Que mori el dia que vaig néixer
i la nit que s’adonà que era concebut un home!#x
4Que, des de dalt, Déu oblidi aquell dia;#x
que es torni fosc i no rebi mai més llum!
5Que el reclamin la tenebra i la fosca de la mort,
que un núvol espès el cobreixi,
que el sol, apagant-se, l’espanti!
6Que la tenebra s’endugui aquella nit
i no entri en el recompte dels dies i mesos de l’any!
7Que sigui una nit estèril
i no senti crits de goig!
8Que els bruixots la maleeixin,
ells que desvetllen el monstre Leviatan!#x
9Que, a trenc d’alba,
els seus estels es tornin foscos,
que esperi la llum en va
i no torni mai a veure les parpelles de l’aurora!#x
10Nit que no em tancà les portes a la vida,#x
nit que no em privà de veure el sofriment!
Tant de bo fos mort
11Per què no vaig morir en el si matern
o no vaig expirar acabat de néixer?
12Per què una falda m’acollí
i uns pits em van alletar?
13Ara jauria tranquil,
dormint el son de la mort,
14igual que els monarques i antics consellers
que alçaren tombes en llocs solitaris;#x
15igual que els prínceps, carregats d’or,
que omplien de plata els seus mausoleus.
16Seria com l’avortó colgat a terra,
com l’infant que mor sense veure la llum.#x
17En el país dels morts,#x els malvats no mouen brega,
els extenuats hi troben repòs.#x
18També hi descansen, segurs, els captius,
sense sentir els crits dels capatassos.
19Grans i petits, allà tots són iguals,#x
allí l’esclau queda lliure del seu amo.#x
Val la pena de viure?
20Per què donar#x la llum al qui sofreix,
i la vida a l’amargat?
21Esperen en va que la mort arribi,
la busquen amb ànsia més que un tresor.#x
22Quan troben la seva tomba
ho celebren plens de goig.
23Sóc un home que no sap on anar:
Déu m’ha acorralat per totes bandes.#x
24El meu pa pren regust dels meus sospirs#x
i els gemecs del meu dolor brollen com l’aigua.
25M’arriba el que em feia més por,
em cau al damunt el que més m’esgarrifa.#x
26No tinc pau ni assossec,
no trobo repòs, m’assalta el neguit.#x

S'ha seleccionat:

Job 3: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió