Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué:
– Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Perquè vénen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.” Llavors començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt nostre!”, i als turons: “Cobriu-nos!” Perquè, si tracten així l’arbre verd, què en serà, del sec?
En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. Quan arribaren a l’indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús, i també els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Jesús deia:
– Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.
Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus .
El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se’n reien dient:
– Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!
També l’escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre i deien:
– Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!
Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»
Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient:
– ¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!
Però l’altre, renyant-lo, li respongué:
– ¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.
I deia:
– Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.
Jesús li digué:
– En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.
Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà pel mig. Jesús va cridar amb tota la força:
– Pare, a les teves mans confio el meu esperit .
I havent dit això, va expirar.
Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:
– Realment, aquest home era innocent.
Tota la gent que s’havia aplegat per a aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven donant-se cops al pit. S’estaven allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea i que ara s’ho miraven.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
