Mateu 22
22
Paràbola del banquet de noces
(Lc 14,15-24)
1Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles.#x Els digué:
2– Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. 3Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. 4Llavors envià uns altres servents a dir-los:
»– Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!
5»Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; 6i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar.#x 7El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat.#x 8Llavors va dir als seus servents:
»– El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; 9aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.
10»Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents;#x i la sala del banquet s’omplí de convidats.#x
11»Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12i li digué:
»– Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?
»Però ell va callar. 13Llavors el rei digué als qui servien:
»– Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.#x
14»Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.#x
El tribut al Cèsar
(Mc 12,13-17; Lc 20,20-26)
15Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora.#x 16I van enviar els seus deixebles i els partidaris d’Herodes#x a dir-li:
– Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes realment el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?#x
18Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué:
– Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li portaren un denari.#x 20Jesús els preguntà:
– De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?#x
21Li responen:
– Del Cèsar.
Llavors els diu:
– Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.#x
22En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se’n van anar.
Els saduceus i la resurrecció
(Mc 12,18-27; Lc 20,27-38)
23Aquell dia, uns saduceus l’anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció;#x per això li van plantejar aquesta dificultat:
24– Mestre, Moisès va dir: Si un home mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al germà difunt.#x 25Doncs bé, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir, i com que no tenia descendència, el seu germà es va casar amb la viuda. 26El mateix va passar amb el segon, amb el tercer, i així fins al setè. 27Després de tots va morir la dona. 28Així, doncs, quan arribi la resurrecció,#x de quin dels set serà muller, si tots ells s’hi havien casat?#x
29Jesús els respongué:
– Aneu equivocats, perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu. 30Quan arribi la resurrecció, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel.#x
31»I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us va dir: 32Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob?#x Ell no és Déu de morts, sinó de vius.#x
33La gent, que ho va sentir, estava admirada de la seva doctrina.
El primer manament
(Mc 12,28-34; Lc 10,25-28)
34Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:
36– Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?
37Jesús li digué:
– Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.#x 38Aquest manament és el més gran i el primer. 39El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix.#x 40Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos.#x
El Messies, fill de David
(Mc 12,35-37; Lc 20,41-44)
41Mentre els fariseus estaven reunits, Jesús els va fer aquesta pregunta:
42– Què en penseu, del Messies: de qui ha de ser fill?
Li responen:
– De David.
43Ell els diu:
– ¿Com és, doncs, que David, mogut per l’Esperit, l’anomena “Senyor” quan diu:#x
44 »El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
mentre poso els enemics
sota els teus peus?#x
45»Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?#x
46Ningú no va ser capaç de respondre-li res, ni es van atrevir des d’aquell dia a fer-li cap més pregunta.
S'ha seleccionat:
Mateu 22: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso