Marc 11:12-26

L’endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana. Veié de lluny una figuera que ja tenia fulla i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s’hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. Llavors digué a la figuera: – Que mai més ningú no mengi fruit de tu! I els seus deixebles van sentir aquestes paraules. Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. I els instruïa així: – ¿No diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles” ? Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres ! Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina. I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat. Al matí, tot passant, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel. Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu: – Mira, rabí: la figuera que vas maleir s’ha assecat. Jesús els respon: – Tingueu fe en Déu. Si algú diu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, en veritat us dic que li serà concedit. Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu. I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes. ()