Marc 11:12-26
Marc 11:12-26 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
L’endemà, quan sortien de Betània, tenia gana, i va veure de lluny una figuera que tenia fulles; s’hi va acostar per veure si hi trobava alguna cosa, però en arribar-hi no hi trobà res, només fulles, perquè no era temps de figues. Digué a la figuera: “Que mai més ningú no mengi fruit de tu.” I els dei-xebles ho van sentir. Van arribar a Jerusalem, i va entrar al temple i va començar a expulsar els qui venien i compraven dins el temple, a bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms; i no deixava que ningú traginés objectes a través del temple. I, perquè n’aprenguessin, els deia: “¿No diu l’Escriptura: La meva casa serà anomenada casa d’oració per a tots els pobles? Però vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.” Els principals sacerdots i els mestres de la Llei ho van saber i buscaven la manera d’eliminar-lo, però li tenien por, ja que tota la gent sentia admiració per la seva doctrina. I quan es feia tard, sortiren fora de la ciutat. L’endemà al matí, quan passaven per allí, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel. Pere se’n recordà i li digué: “Rabí, mira, la figuera que vas maleir s’ha assecat.” Jesús els respongué: “Tingueu fe en Déu. Us asseguro que si algú diu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, sense dubtes en el seu cor, sinó ben convençut que es complirà allò que diu, ho ob-tindrà. Per això us dic: Tot allò que dema-neu en oració, creieu que ja ho teniu concedit, i serà vostre. I quan us poseu drets a orar, perdo-neu si teniu res contra algú, a fi que el vostre Pare celestial us perdoni les vos-tres ofenses; [però, si vosaltres no perdoneu, tam-poc el vostre Pare celestial no us perdonarà les vostres faltes.]”
Marc 11:12-26 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
L’endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana. Veié de lluny una figuera que ja tenia fulla i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s’hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. Llavors digué a la figuera: – Que mai més ningú no mengi fruit de tu! I els seus deixebles van sentir aquestes paraules. Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. I els instruïa així: – ¿No diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles” ? Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres ! Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina. I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat. Al matí, tot passant, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel. Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu: – Mira, rabí: la figuera que vas maleir s’ha assecat. Jesús els respon: – Tingueu fe en Déu. Si algú diu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, en veritat us dic que li serà concedit. Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu. I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes. ()