Marc Introducció
Introducció
Devem a l’evangelista Marc la creació del tipus d’escrit que anomenem «evangeli», un gènere literari que, per tal d’interpretar de manera adequada la figura i el significat de Jesús de Natzaret, combina en un mateix text la narració del seu breu ministeri i la proclamació de fe en ell, crucificat i ressuscitat. El relat de Marc, escrit per a anunciar el missatge evangèlic, és una història que passa entre Galilea i Jerusalem, i que s’adreçava originàriament sobretot a cristians o a futurs cristians d’origen pagà. Potser hem de situar aquests cristians a l’orient de l’imperi romà, preferentment a Síria. Compost a partir de múltiples tradicions que arrenquen de Jesús mateix, l’evangeli s’estructura per mitjà de resums i d’enllaços entre els diversos fragments que donen al conjunt de l’escrit una fesomia concreta: la d’una proclamació dels fets i les paraules que configuren la vida de Jesús, presentada en forma narrativa.
Pel que fa a l’autor, s’ha proposat sovint d’identificar-lo amb Joan, l’anomenat Marc, nascut a Jerusalem i actiu en l’evangelització dels primers temps del cristianisme. Citat en el llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 12,12.25; 15,37.39), la tradició cristiana primitiva el relaciona amb l’apòstol Pere (1Pe 5,13), i és esmentat també en els escrits paulins (Col 4,10; 2Tm 4,11; Flm 24). Segons l’opinió tradicional, hauria compost a Roma l’evangeli que porta el seu nom. La data de redacció se situaria pels volts de l’any 70 dC, encara que alguns, també amb bones raons, opten per una data anterior.
Mateu i Lluc, cada un per separat, van conèixer un text de Marc que, junt amb altres fonts d’informació, els serví de base per a la redacció dels seus respectius evangelis.
Pla de l’evangeli
El títol del començament de Marc (1,1) dóna la primera indicació sobre l’obra que segueix: és l’evangeli, és a dir, la bona nova de Jesús, el Messies, el Fill de Déu. El tema dominant és la persona de Jesús i la seva activitat, que es desplega bàsicament en tres grans àrees geogràfiques: Galilea (1,14-8,26), el camí cap a Jerusalem (8,27-10,52) i Jerusalem mateix (11,1-16,8).
Després de fer-se batejar per Joan, Jesús torna a Galilea i comença a anunciar-hi la bona nova de Déu (1,14). El període de Galilea està format per tres seccions (1,14-3,6; 3,7-6,6a; 6,6b-8,26). Cada una d’aquestes seccions alterna, de manera regular, un resum de l’activitat de Jesús (1,14-15; 3,7-12; 6,6b), una escena referida als deixebles (1,16-20; 3,13-19; 6,7-13), diversos episodis relacionats amb ensenyaments i actuacions de Jesús (1,21-3,5; 3,20-5,43; 6,14-8,13) i la presència d’actituds o bé contràries a Jesús –per part dels adversaris, de la gent del seu poble i de familiars seus (3,6; 6,1-6a)– o bé mancades de comprensió –per part dels deixebles (8,14-21). Al centre de l’evangeli, hi trobem l’anomenada confessió de Cesarea de Filip (8,27-30), en la qual Pere reconeix Jesús com a Messies.
La segona gran etapa del ministeri de Jesús, tal com Marc ens la presenta, es desenrotlla en el camí cap a Jerusalem i a la mateixa ciutat (8,27-16,8). Aquesta part significa un aprofundiment de la primera. En una primera secció (8,27-10,52), Jesús, ja reconegut pels deixebles com a Messies (8,27-30), manifesta en els tres anuncis de la passió, mort i resurrecció (8,31; 9,31; 10,32-34) quin és el seu camí com a Fill de l’home. Malgrat la dificultat dels deixebles per a comprendre el camí de Jesús (8,32-33; 9,32-34; 10,35-37), ell continua instruint-los (8,34-38; 9,35-50; 10,38-45). La segona secció té lloc a Jerusalem mateix (11,1-13,37), on Jesús duu a terme el seu ministeri mitjançant algunes actuacions al temple (11,11.15-19) i amb ensenyaments diversos (11,27-13,37). Finalment, l’evangeli arriba al seu punt culminant en el relat de la passió (cc. 14-15) i l’anunci de la resurrecció (16,1-8).
En 16,8 s’acaba, de manera sobtada, l’Evangeli segons Marc i segueixen uns quants versets (16,9-20) que contenen relats d’aparicions de Jesús. Aquest apèndix, inspirat en els evangelis de Lluc i de Joan, va ser escrit, probablement, en el primer terç del segle II dC. Pel que fa al final primitiu de l’evangeli (16,8), es tracta d’un final obert a la resposta activa dels lectors. Hi ha un clar missatge de l’àngel («Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí», 16,6), que conté una invitació als deixebles a reunir-se amb Jesús a Galilea, on ell ara novament els precedeix («allà el veureu, tal com us va dir», 16,7). Allà, enfortits amb la llum de la resurrecció, seguiran de nou el Senyor.
Línies mestres de l’Evangeli segons Marc
Tot i resseguir l’itinerari de la vida de Jesús, Marc no presenta els seus materials d’una manera estrictament biogràfica, sinó agrupant-los segons els continguts. Així, trobem un capítol dedicat a les paràboles (c. 4) i un altre capítol amb l’anomenat discurs escatològic (c. 13). En els inicis de l’evangeli observem també l’exemple d’una jornada típica de Jesús: un dia a Cafarnaüm, en el qual ell predica, guareix, prega i instrueix els deixebles (1,21-39).
Malgrat els casos citats, i deixant a part el relat de la passió i l’anunci de la resurrecció (cc. 14-16), Marc no presenta grans blocs, comparables, per exemple, al sermó de la muntanya de l’Evangeli segons Mateu (Mt 5-7), ni aporta reculls de paraules de Jesús comparables als que trobem en els evangelis segons Mateu i Lluc. Amb tot, Marc ofereix frases ben significatives de Jesús sobre el Regne de Déu (1,15; 9,1; 10,13-16.25), sobre Déu com a Pare (8,38; 11,25; 13,32; 14,36) o sobre la seva pròpia vinguda i missió (1,38; 2,17).
Una característica important de Marc és la manera com, en el decurs de tot l’evangeli, són anticipades la passió i la resurrecció. Per això, quan Jesús s’adreça als deixebles, els demana que portin amb ell la creu i comparteixin el seu sofriment (8,34-38; 10,38-39). En un àmbit divers, l’ensenyament i l’activitat de Jesús motiven la decisió, per part de diversos grups, d’eliminar-lo ja als inicis del seu ministeri (3,6).
D’altra banda, Marc té interès a posar en relleu la humanitat de Jesús: menja i beu (2,16), es cansa i dorm (4,38), es gira per veure qui l’ha tocat (5,32), sent compassió (1,41; 6,34), s’indigna i s’entristeix (3,5), pren els infants en braços i els beneeix (10,16); mentre que en les hores difícils de Getsemaní sent esglai, abatiment i una tristor de mort (14,33-34).
Cal remarcar encara que, en l’Evangeli segons Marc, es revela progressivament la identitat de Jesús com a Fill de Déu (1,24: «Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!»; 15,39: «És veritat: aquest home era Fill de Déu»). Però, al mateix temps, Jesús prohibeix que es divulgui, per una part, el seu poder miraculós (1,44; 5,43; 7,36) i, per l’altra, la seva condició de Messies, reconeguda per Pere a Cesarea de Filip (8,30); igualment, després de la transfiguració, Jesús els mana que no expliquin a ningú allò que han vist, fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts (9,9). Aquestes ordres de silenci, que els estudiosos anomenen «secret messiànic», tenen com a finalitat protegir el camí de Jesús de falses interpretacions fins que aquest camí no culmini en la creu i la resurrecció.
Característiques teològiques
L’Evangeli segons Marc dedica una atenció molt gran a la persona de Jesús. De moltes maneres, en efecte, Marc caracteritza la persona i la funció de Jesús, el Messies. Pel fet que l’expressió «Messies» podia donar lloc a malentesos, Marc aporta una gran quantitat d’indicis que ajuden a interpretar-la, sigui a través de la mateixa activitat de Jesús i la seva relació amb el Regne de Déu (4,11; 14,25), sigui per les maneres com Jesús entén la seva missió. L’autoritat de Jesús, sovint anomenat Mestre (4,38; 5,35; 10,17; 12,14), és remarcada en el seu ensenyament (1,22.27). La denominació de Fill de l’home és una de les que més caracteritza els múltiples aspectes de la missió de Jesús: a la terra (2,10.28), en el seu camí de passió (8,31), en la majestat de la seva vinguda futura (14,61-62). També quan és anomenat Senyor queda remarcat un aspecte important de la figura del Messies, de vegades relacionat amb el seu poder d’obrar guaricions (5,19; 7,28; 11,3). Però, per a Marc, la denominació que les engloba totes és la de Fill de Déu: amb ella comença l’evangeli (1,1), i amb ella, per boca del centurió, s’anticipa l’anunci de la resurrecció i la missió als pagans (15,39; vegeu també 1,11; 9,7; 14,61-62).
Un tema que interessa a Marc és el de la relació amb els dirigents del poble, una relació sovint polèmica, manifestada en un bon nombre de controvèrsies (2,1-3,6; 7,1-23; 12,13-37). En alguna d’aquestes polèmiques s’hi entreveu un intent de convèncer alguns fariseus. Però les classes sacerdotals i el temple són vistos com una realitat antiga: primer en són expulsats els venedors (11,15-19); i, després de la mort de Jesús, la cortina del santuari s’esquinça en dos trossos de dalt a baix (15,38).
Per a Marc, els portadors de la bona nova són els Dotze i els altres deixebles, que acompanyen Jesús des dels mateixos inicis de la seva activitat. Els episodis del començament de l’evangeli es caracteritzen per les crides de Jesús als primers deixebles a seguir-lo (1,16-20). Els Dotze són formats per a la missió (6,8-11), però ja abans s’estan amb Jesús com els seus acompanyants permanents (3,13-19). Els deixebles seran instruïts i enviats a la missió, però alhora mostraran la seva manca de comprensió i fins i tot abandonaran el Mestre en el moment de la passió. En qualsevol cas, és cert que la missió que arribarà després de Pasqua és anticipada a Galilea dins el ministeri de Jesús (6,7-13). Després de la resurrecció, els deixebles seran convocats a Galilea, lloc primer del missatge evangèlic, per aquell Jesús, crucificat i ressuscitat, que dóna la seva vida «en rescat per tothom» (10,45).
S'ha seleccionat:
Marc Introducció: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso