Salms 141
141
Senyor, jo t’invoco, afanya’t a venir#x
1Salm. Del recull de David.
Senyor, jo t’invoco, afanya’t a venir;
així que et crido, escolta el meu clam.
2Que pugi el meu prec davant teu com l’encens;
que les meves mans alçades siguin com l’ofrena del capvespre.#x
3Posa’m, Senyor, una guarda a la boca,
posa sentinelles a la porta dels meus llavis;#x
4no permetis que el meu cor es decanti a res de mal,
a cometre cap mena d’injustícia
al costat d’amics de males arts:
els seus menjars seductors, no els vull compartir.
5Que el Just, per amor, em colpegi i em corregeixi,#x
però que no es desdigui d’haver ungit el meu cap.#x
Jo segueixo pregant, ni que ells em facin mal.
6S’han estimbat penyal avall els seus jutges,
que havien sentit les meves paraules amables.#x
7Com la terra queda oberta quan la llauren,#x
els seus ossos han quedat escampats
a la boca de la terra dels morts.#x
8A tu, Senyor, Déu meu, giro els meus ulls,
en tu em refugio, no em deixis morir.
9Guarda’m dels qui em paren un llaç,
dels paranys dels qui van amb males arts.
10Que l’injust caigui en les seves pròpies trampes,#x
però que jo pugui seguir camí enllà.
S'ha seleccionat:
Salms 141: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso