Apocalipsi 16
16
Les set copes
1Aleshores vaig sentir una veu forta#x que, del temple estant, deia als set àngels:
– Aneu i aboqueu per la terra les set copes de la fúria de Déu.#x
2El primer se’n va anar i va abocar la seva copa per la terra, i als homes que portaven la marca de la bèstia i que adoraven la seva estàtua,#x els van sortir unes úlceres dolentes i malignes.#x
3El segon va buidar la seva copa pel mar, i l’aigua es va tornar sang, una sang de cadàver,#x i tots els animals que viuen al mar van morir.
4El tercer va vessar la seva copa pels rius i per les fonts d’aigua, i es van convertir en sang. 5Llavors vaig sentir l’àngel de les aigües que deia:#x
– Tu, el qui ets i el qui eres,#x el Sant,#x ets just#x donant aquestes sentències. 6Ells havien vessat la sang del poble sant#x i dels profetes,#x i ara tu els has fet beure sang.#x Realment s’ho mereixien!
7També vaig sentir que l’altar#x deia:
– Ben cert, Senyor, Déu de l’univers,#x les teves sentències són justes i veritables.#x
8El quart àngel va abocar la seva copa pel sol, i al sol li fou concedit de cremar els homes amb foc. 9Els homes s’abrusaven per la gran xardor i blasfemaven contra el nom de Déu, que té poder sobre aquestes plagues, però no es van convertir#x ni li donaren glòria.
10El cinquè àngel va buidar la seva copa damunt el tron de la bèstia,#x i el reialme de la bèstia quedà cobert de tenebres.#x La gent es mossegava la llengua de dolor, 11i blasfemava contra el Déu del cel a causa del sofriment i de les úlceres, però no es van convertir de la seva manera de viure.
12El sisè àngel va vessar la seva copa sobre l’Eufrates, el gran riu,#x i l’aigua del riu es va eixugar, deixant via lliure als reis que havien de venir de sol ixent. 13I vaig veure sortir de la boca del drac, de la boca de la bèstia i de la boca del fals profeta#x tres esperits impurs com granotes:#x 14eren tres esperits diabòlics capaços de fer miracles i anaren a trobar els reis del món sencer per convocar-los a la batalla del gran dia del Déu de l’univers.#x 16Els van convocar al lloc que en hebreu es diu Harmagedon.#x
15Mira, jo vinc com un lladre.#x Feliç#x el qui vetlla sense treure’s els vestits perquè no se n’hagi d’anar nu#x i li vegin les vergonyes!
17El setè àngel va abocar la seva copa per l’espai. Llavors, de dintre el temple, del tron de Déu, va sortir una veu forta#x que deia:
– Ja s’ha complert!#x
18Van esclatar llamps, veus i tronades, i la terra tremolava de la manera més violenta que mai ha tremolat des que hi ha vida humana en aquest món.#x 19La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i totes les ciutats dels pagans es van esfondrar. Déu es recordà de la gran Babilònia i li passà la copa del vi de la seva fúria.#x 20Les illes van fugir, desaparegueren les muntanyes,#x 21i una gran calamarsada de pedres de quintar#x va caure del cel sobre els homes. Però els homes encara blasfemaven contra Déu per la plaga de la pedregada, que havia estat gran i terrible.#x
S'ha seleccionat:
Apocalipsi 16: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Apocalipsi 16
16
Les set copes
1Aleshores vaig sentir una veu forta#x que, del temple estant, deia als set àngels:
– Aneu i aboqueu per la terra les set copes de la fúria de Déu.#x
2El primer se’n va anar i va abocar la seva copa per la terra, i als homes que portaven la marca de la bèstia i que adoraven la seva estàtua,#x els van sortir unes úlceres dolentes i malignes.#x
3El segon va buidar la seva copa pel mar, i l’aigua es va tornar sang, una sang de cadàver,#x i tots els animals que viuen al mar van morir.
4El tercer va vessar la seva copa pels rius i per les fonts d’aigua, i es van convertir en sang. 5Llavors vaig sentir l’àngel de les aigües que deia:#x
– Tu, el qui ets i el qui eres,#x el Sant,#x ets just#x donant aquestes sentències. 6Ells havien vessat la sang del poble sant#x i dels profetes,#x i ara tu els has fet beure sang.#x Realment s’ho mereixien!
7També vaig sentir que l’altar#x deia:
– Ben cert, Senyor, Déu de l’univers,#x les teves sentències són justes i veritables.#x
8El quart àngel va abocar la seva copa pel sol, i al sol li fou concedit de cremar els homes amb foc. 9Els homes s’abrusaven per la gran xardor i blasfemaven contra el nom de Déu, que té poder sobre aquestes plagues, però no es van convertir#x ni li donaren glòria.
10El cinquè àngel va buidar la seva copa damunt el tron de la bèstia,#x i el reialme de la bèstia quedà cobert de tenebres.#x La gent es mossegava la llengua de dolor, 11i blasfemava contra el Déu del cel a causa del sofriment i de les úlceres, però no es van convertir de la seva manera de viure.
12El sisè àngel va vessar la seva copa sobre l’Eufrates, el gran riu,#x i l’aigua del riu es va eixugar, deixant via lliure als reis que havien de venir de sol ixent. 13I vaig veure sortir de la boca del drac, de la boca de la bèstia i de la boca del fals profeta#x tres esperits impurs com granotes:#x 14eren tres esperits diabòlics capaços de fer miracles i anaren a trobar els reis del món sencer per convocar-los a la batalla del gran dia del Déu de l’univers.#x 16Els van convocar al lloc que en hebreu es diu Harmagedon.#x
15Mira, jo vinc com un lladre.#x Feliç#x el qui vetlla sense treure’s els vestits perquè no se n’hagi d’anar nu#x i li vegin les vergonyes!
17El setè àngel va abocar la seva copa per l’espai. Llavors, de dintre el temple, del tron de Déu, va sortir una veu forta#x que deia:
– Ja s’ha complert!#x
18Van esclatar llamps, veus i tronades, i la terra tremolava de la manera més violenta que mai ha tremolat des que hi ha vida humana en aquest món.#x 19La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i totes les ciutats dels pagans es van esfondrar. Déu es recordà de la gran Babilònia i li passà la copa del vi de la seva fúria.#x 20Les illes van fugir, desaparegueren les muntanyes,#x 21i una gran calamarsada de pedres de quintar#x va caure del cel sobre els homes. Però els homes encara blasfemaven contra Déu per la plaga de la pedregada, que havia estat gran i terrible.#x
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso