Romans 14
14
L’acolliment dels febles en la fe
1Acolliu els qui són febles en la fe#x i no critiqueu la seva manera de pensar. 2Els uns estan segurs#x que poden menjar de tot, mentre que els altres, els febles en la fe, solament mengen llegums.#x 3El qui menja de tot, que no menyspreï el qui no en menja; i el qui no menja de tot, que no jutgi#x el qui en menja, perquè també aquest ha estat acollit per Déu. 4Qui ets tu per a judicar#x el criat d’un altre?#x Si es manté dret o si cau, és cosa del seu amo. I es mantindrà dret, perquè el Senyor té poder per a sostenir-lo!
5Alguns fan distincions entre uns dies i uns altres,#x mentre que hi ha qui els considera tots iguals. Que cadascú actuï d’acord amb les seves conviccions.#x 6El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que dóna gràcies a Déu, i el qui no menja de tot, també ho fa pel Senyor i també dóna gràcies a Déu.#x 7Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: 8si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor,#x 9ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.
10Tu, doncs, per què judiques el teu germà? I tu, per què el menysprees? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu.#x 11Tal com diu l’Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Tan cert com visc, afirmo que davant meu s’agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu.#x 12Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.#x
No donar escàndol als més febles
13No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d’escàndol. 14Sé prou bé, amb la certesa que dóna Jesús, el Senyor, que no hi ha res d’impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura.#x 15En conseqüència, si per menjar una cosa fas que el teu germà trontolli, ja no actues guiat per l’amor: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort.#x 16No feu que malparlin del vostre millor tresor!#x 17Perquè el Regne de Déu no és qüestió de tal menjar o tal beguda, sinó de la justícia, la pau i el goig de l’Esperit Sant. 18El qui serveix el Crist d’aquesta manera, agrada a Déu i és reconegut pels homes.
19Cerquem, doncs, allò que porta la pau#x i que edifica la comunitat.#x 20Per culpa d’un menjar, no destrueixis l’obra de Déu! És cert que tots els aliments són purs, però està malament que mengis una cosa si amb això provoques l’escàndol:#x 21és bo de no menjar carn ni beure vi, si el teu germà se n’ha d’escandalitzar.#x 22Tu guarda’t, per a tu mateix i davant de Déu, la convicció que prové de la fe.#x Feliç el qui no s’acusa a si mateix quan ha discernit el que ha de fer!#x 23Però el qui té dubtes, si menja està condemnat, perquè no actua d’acord amb la convicció que dóna la fe. I tot allò que es fa sense aquesta convicció és pecat.
S'ha seleccionat:
Romans 14: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso