Romans 7
7
Alliberats del poder de la Llei
1Germans, us parlo com a gent entesa en lleis: ¿no sabeu que la llei té poder sobre les persones només mentre viuen? 2Així, la llei lliga la dona casada al seu marit mentre ell viu; però si el marit mor, la dona queda deslligada de la llei que la vinculava al marit. 3Per tant, si la dona s’uneix a un altre home mentre viu el marit, serà considerada adúltera; però si el marit mor, queda lliure d’aquella llei i pot unir-se a un altre home sense esdevenir adúltera.#x
4Doncs bé, també vosaltres, germans meus, vau morir a la Llei per mitjà del cos de Crist.#x Així heu passat a ser d’un altre, d’aquell qui ha ressuscitat d’entre els morts; i ara donem fruits per a Déu. 5Quan estàvem a mercè dels desigs terrenals, les passions pecaminoses, desvetllades per la Llei, actuaven en els membres del nostre cos i ens feien donar fruits que porten a la mort.#x 6Però ara hem estat deslligats de la Llei#x i hem mort a allò que ens tenia presoners;#x ara servim Déu d’acord amb el camí nou de l’Esperit i no segons la lletra envellida de la Llei.
7Què direm, doncs? Que la Llei és pecat? De cap manera! Tanmateix, no he conegut el pecat sinó per la Llei. Si la Llei no hagués dit: No tinguis mals desigs,#x jo no hauria sabut que és un mal desig. 8Però el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals desigs; perquè, sense Llei, el pecat era mort.#x 9En altre temps, jo vivia sense la Llei,#x però vingué el manament, el pecat va reviure, 10i jo vaig morir. D’aquesta manera, el manament que havia de dur-me a la vida#x va dur-me a la mort: 11el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava el manament de la Llei, em va enganyar#x i, valent-se del manament, em féu morir. 12Per tant, la Llei és santa,#x i el manament és sant, just i bo.
13Ara bé, ¿és possible que una cosa bona m’hagi portat a la mort? De cap manera! És el pecat el que s’ha servit d’una cosa bona i m’ha portat a la mort; servint-se del manament, ha aparegut realment com a pecat i així la seva enorme malícia ha quedat en evidència.
14Sabem que la Llei és espiritual; però jo sóc terrenal, i estic venut com a esclau al pecat.#x 15No entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto. 16Si faig, doncs, allò que no vull, reconec que la Llei és bona; 17però aleshores no sóc jo qui actua així, sinó el pecat que habita en mi. 18Sé que el bé no habita en mi, és a dir, en el meu cos.#x Veig que sóc capaç de voler el bé, però no de fer-lo: 19no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria. 20Si faig, doncs, allò que no vull, és clar que no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que habita dintre meu. 21Em trobo, per tant, que voldria fer el bé, però alhora constato això:#x només sóc capaç de fer el mal. 22En el meu interior#x em deleixo per la llei de Déu, 23però veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó:#x és la llei del pecat que porto en el meu cos i em té presoner. 24Que en sóc, de dissortat! ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em duu a la mort?#x 25Déu, a qui dono gràcies per Jesucrist, Senyor nostre!#x
Em trobo, doncs, que amb la raó serveixo la llei de Déu; però, home feble com sóc, serveixo la llei del pecat.
S'ha seleccionat:
Romans 7: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso