Mateu 13:13-29 - Compara totes les versions

Comparteix

Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. Així es compleix en ells aquella profecia d’Isaïes que diu: » Escoltareu, però no comprendreu; mirareu, però no hi veureu. S’ha fet insensible, el cor d’aquest poble, s’han tapat les orelles, han tancat els ulls, no fos cas que els seus ulls hi veiessin, les seves orelles hi sentissin, el seu cor comprengués i es convertissin. I jo els guariria! »Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! En veritat us dic que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. »Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, però no té arrels dintre d’ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d’aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u. Després els proposà aquesta altra paràbola: – Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: »– Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull? »Ell els respongué: »– Això ho ha fet un enemic. »Els mossos li diuen: »– ¿Vols que anem a arrencar el jull? »Ell els respon: »– No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat.

Per això els parlo en paràboles; perquè miren sense veure-hi i senten sense escoltar ni comprendre. Ens ells es compleix la profecia d’Isaïes, que diu: Per més que escolteu no entendreu, per més que mireu no hi veureu. Perquè el cor d’aquest poble s’ha fet insensible. S’han tapat les orelles per tal de no sentir-hi, i han tancat els ulls per no veure-hi ni entendre amb el cor, ni convertir-se, perquè jo els pugui guarir! En canvi, feliços vosaltres, que teniu ulls que hi veuen i orelles que hi senten. Us asseguro que molts profetes i jus-tos van desitjar de veure les coses que vosaltres veieu, i no les van veure, i sentir les coses que vosaltres sentiu, i no les van sentir. Escolteu ara vosaltres la paràbola del sembrador. A tots els qui escolten la paraula del Regne i no l’entenen, ve el Maligne i els arrabassa allò sembrat en el seu cor; aquest és el qui ha rebut la sembra arran del camí. El qui ha rebut la sembra en terreny pedregós és aquell qui, en escoltar la paraula, l’acull de seguida amb goig, però com que no té arrels en ell mateix, hi dura poc, i així que es presenta una dificultat o persecució per causa de la paraula, aviat sucumbeix. El qui ha rebut la sembra entre els cards és aquell qui escolta la paraula, però els afanys de la vida i la seducció de la riquesa ofeguen la paraula i la deixen estèril. El qui ha rebut la sembra en bona terra és aquell qui escolta la paraula i la comprèn; aquest sí que dóna fruit i pro-dueix el cent, el seixanta o el trenta per u.” Els proposà una altra paràbola: “El Regne del cel es pot comparar amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp. Mentre tothom dormia hi va anar el seu enemic, va sembrar zitzània enmig del blat i se n’anà. I quan el bri va créixer i va granar, hi va aparèixer també la zitzània. Llavors els mossos van anar a veure l’amo i li van dir: Senyor, ¿no vas sem-brar bona llavor en el teu camp? Com és, doncs, que hi neix la zitzània? Ell respongué: Això és obra d’un enemic. Els mossos li digueren: ¿Vols que anem a arrencar-la? Els contestà: No, no fos cas que tot collint la zitzània arrenquéssiu alhora el blat.