MATEU 13
13
El sembrador
(Mc 4,1-20 Lc 8,4-15)
1Aquell mateix dia, Jesús va sortir de casa i es va asseure a la vora del llac.
2Llavors s’hi aplegà tanta gent que va haver de pujar a asseure’s en una barca. Tota la gent s’estava dreta a la riba.
3Aleshores els explicà moltes coses per mitjà de paràboles. Deia: “El sembrador va sortir a sembrar.
4Tot sembrant, part de la llavor va cau-re arran del camí, i vingueren els ocells i se la van menjar.
5Una altra part va caure en terreny pedregós, on gairebé no hi havia terra, i, per la poca fondària de la terra, va brotar molt aviat;
6però en sortir el sol, es va marcir, i com que no tenia arrels s’assecà.
7Una altra part va caure entre els cards, i quan els cards van créixer la van ofegar.
8Però altres llavors van caure en terra bona i van donar fruit: una, cent; una altra, seixanta; una altra, trenta.
9Qui tingui orelles que escolti!”
10Els deixebles se li van acostar a preguntar-li: “Per què els parles en parà-boles?”
11Ell els respongué: “A vosaltres us és permès de conèixer els secrets del regne del cel, però a ells no els és permès.
12Perquè al qui té, se li donarà fins que li’n sobri; però al qui no té, fins i tot allò que té li serà pres.
13Per això els parlo en paràboles; perquè miren sense veure-hi i senten sense escoltar ni comprendre.
14Ens ells es compleix la profecia d’Isaïes, que diu:
Per més que escolteu no entendreu,
per més que mireu no hi veureu.
15Perquè el cor d’aquest poble s’ha fet insensible.
S’han tapat les orelles per tal de no sentir-hi,
i han tancat els ulls per no veure-hi
ni entendre amb el cor,
ni convertir-se,
perquè jo els pugui guarir!
16En canvi, feliços vosaltres, que teniu ulls que hi veuen i orelles que hi senten.
17Us asseguro que molts profetes i jus-tos van desitjar de veure les coses que vosaltres veieu, i no les van veure, i sentir les coses que vosaltres sentiu, i no les van sentir.
18Escolteu ara vosaltres la paràbola del sembrador.
19A tots els qui escolten la paraula del Regne i no l’entenen, ve el Maligne i els arrabassa allò sembrat en el seu cor; aquest és el qui ha rebut la sembra arran del camí.
20El qui ha rebut la sembra en terreny pedregós és aquell qui, en escoltar la paraula, l’acull de seguida amb goig,
21però com que no té arrels en ell mateix, hi dura poc, i així que es presenta una dificultat o persecució per causa de la paraula, aviat sucumbeix.
22El qui ha rebut la sembra entre els cards és aquell qui escolta la paraula, però els afanys de la vida i la seducció de la riquesa ofeguen la paraula i la deixen estèril.
23El qui ha rebut la sembra en bona terra és aquell qui escolta la paraula i la comprèn; aquest sí que dóna fruit i pro-dueix el cent, el seixanta o el trenta per u.”
El blat i la zitzània
24Els proposà una altra paràbola: “El Regne del cel es pot comparar amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp.
25Mentre tothom dormia hi va anar el seu enemic, va sembrar zitzània enmig del blat i se n’anà.
26I quan el bri va créixer i va granar, hi va aparèixer també la zitzània.
27Llavors els mossos van anar a veure l’amo i li van dir: Senyor, ¿no vas sem-brar bona llavor en el teu camp? Com és, doncs, que hi neix la zitzània?
28Ell respongué: Això és obra d’un enemic. Els mossos li digueren: ¿Vols que anem a arrencar-la?
29Els contestà: No, no fos cas que tot collint la zitzània arrenquéssiu alhora el blat.
30Deixeu-los créixer junts fins a la se-ga, i quan arribi el temps de segar diré als segadors: Colliu primer la zitzània i feu-ne feixos per cremar-la; però el blat aplegueu-lo al meu graner.”
El gra de mostassa i el llevat
(Mc 4,30-34 Lc 13,18-21)
31Els proposà una altra paràbola: “El Regne del cel és com el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp.
32Tot i que és la més petita de totes les llavors, quan creix es fa més gran que les hortalisses i es converteix en un ar-bre, talment que els ocells del cel s’ajo-quen a les seves branques.”
33També els va posar una altra paràbola: “El Regne del cel és com el llevat que una dona va agafar i va barrejar amb tres mesures de farina i tot va fermentar.”
34Jesús digué totes aquestes coses a la multitud en paràboles, perquè sense paràboles no els exposava res.
35Així es complia el que va anunciar el profeta:
Obriré la meva boca parlant en pa-ràboles;
proclamaré coses que han estat amagades des de la creació del món.
36Després, Jesús va deixar la gent i es retirà a casa. Els deixebles se li van apropar i li van demanar: “Aclareix-nos la paràbola de la zitzània en el camp.”
37Ell els respongué: “El sembrador de la bona llavor és el Fill de l’Home;
38el camp és el món. La bona llavor són els hereus de regne; la zitzània, els seguidors del Maligne.
39L’enemic que la sembra és el diable. La sega és la fi del món; i els segadors són els àngels.
40De la mateixa manera com la zitzània és recollida i cremada al foc, així serà també la fi del món.
41El Fill de l’Home enviarà els seus àngels i recolliran fora del seu Regne tots els inductors al pecat i tots els qui fan el mal,
42i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
43Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. Qui tingui orelles, que escolti!”
El tresor amagat, la perla, la xarxa de pescador
44“El Regne del cel ve a ser com aquell tresor amagat en un camp, que un home el descobreix i el torna a tapar. Tot content se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
45També el Regne del cel s’assembla a un comerciant que cerca perles fines;
46i quan n’ha trobada una de gran va-lor, se’n va, ven tot el que té i la compra.
47El Regne del cel és com una xarxa que és calada al mar i recull tota mena de peixos.
48Quan és plena, la treuen a la platja, s’asseuen i recullen els peixos bons en paneres, i els dolents els llencen.
49Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i separaran els dolents d’entre els justos,
50i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
51Heu comprès tot això?” Li digueren: “Sí.”
52Ell hi afegí: “Per això, quan un mes-tre de la Llei es fa deixeble del Regne del cel, és com aquell cap de casa que, del que té guardat, va traient coses no-ves i coses antigues.”
El profeta a la seva terra
(Mc 6,1-6 Lc 4,16-30)
53En acabar Jesús d’explicar aquestes paràboles, va marxar d’allí
54i se’n va anar a la seva terra, i es va posar a ensenyar-los a la sinagoga, talment que se n’estranyaven molt, i deien: “D’on li vénen a aquest uns tals coneixements i fer miracles?
55¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no s’anomena Maria, i els seus germans Jaume, Josep, Simó i Judes?
56I les seves germanes, ¿no viuen totes aquí amb nosaltres? Doncs, d’on treu aquest tot això?”
57I el rebutjaven ofesos. Però Jesús els digué: “Enlloc és menyspreat un profeta, sinó en la seva pròpia terra i a casa seva.”
58I no hi va fer gaires miracles a causa de la seva incredulitat.
S'ha seleccionat:
MATEU 13: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya