MATEU 12
12
Senyor del dissabte
(Mc 2,23-28. 3,1-6 Lc 6,1-11)
1Per aquell temps, Jesús passa-va en dissabte per uns sembrats, i els deixebles tenien gana i es van posar a arrencar espigues i a menjar-se-les.
2Quan els fariseus ho van veure, li di-gueren: “Mira, els teus deixebles fan el que no és permès de fer en dissabte.”
3Ell els replicà: “¿No heu llegit què van fer David i els qui l’acompanyaven, quan van tenir gana?
4Van entrar a la casa de Déu i van menjar els pans de l’ofrena, que ni a ell ni als qui l’acompanyaven no els era permès de menjar, sinó únicament als sacerdots.
5¿No heu llegit tampoc, en la Llei, que els sacerdots, en les funcions del dis-sabte al temple, tot i que violen el manament del repòs, no en són culpats?
6Doncs us dic que una cosa més gran que el temple es troba aquí.
7Si haguéssiu comprès què vol dir: el que vull és compassió i no sacrificis, no hauríeu condemnat uns innocents.
8Perquè el Fill de l’Home és senyor del dissabte.”
9Jesús se n’anà d’allí i va entrar a la sinagoga.
10Allí hi havia un home que tenia la mà paralitzada. Aleshores, per tal de poder-lo acusar, li van preguntar: “¿És permès de guarir en dissabte?”
11Ell va respondre: “¿Qui de vosaltres, si un dissabte li cau en un clot la seva única ovella, no l’agafa i la treu?
12Doncs bé, quant més valuós no és un home que no pas una ovella! De manera que és permès de fer el bé en dissabte.”
13Llavors digué a l’home: “Estén la teva mà.” La va estendre i li va quedar restablerta, tan sana com l’altra.
14Però els fariseus, així que van ser fora, es van reunir per trobar la manera d’eliminar-lo.
15Però Jesús, que ho sabia, se’n va anar d’allí. Molts el van seguir i ell els guarí tots.
16Però els va manar que no el desco-brissin.
17Així es complia el que va dir el pro-feta Isaïes:
18Mireu el meu servent,
que jo he escollit;
el meu estimat,
en qui m’he complagut íntimament.
Damunt seu posaré el meu esperit
i anunciarà el dret a les nacions.
19No disputarà ni cridarà,
ni li sentirà ningú la veu pels carrers.
20No trencarà la canya que s’esberla,
ni apagarà el ble que fumeja,
fins que faci triomfar la justícia.
21El seu nom serà l’esperança de les nacions!
La prova del Regne de Déu
(Mc 3,20-30 Lc 6,43-45. 11,14-23)
22Aleshores li van portar un endimo-niat cec i mut; i el va guarir, de manera que el mut parlava i hi veia.
23Tota la gent n’estava admirada, i deien: “¿No serà aquest el fill de David?”
24Però els fariseus, en sentir-ho, deien: “Aquest no expulsa els dimonis si no és pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.”
25Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué: “Tot reialme dividit contra si mateix acaba desolat, i tota ciutat o família que es divideix contra si mateixa, no podrà subsistir.
26Així, doncs, si Satanàs expulsa Satanàs, és que s’ha dividit contra si mateix; com pot, doncs, restar dempeus el seu reialme?
27Si, doncs, jo expulso els dimonis pel poder de Beelzebul, els vostres segui-dors, per quin poder els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges.
28En canvi, si és per l’Esperit de Déu que jo expulso els dimonis, és prova que el Regne de Déu és aquí amb vosaltres.
29Com pot ficar-se algú a la casa de l’home valent i saquejar les seves pro-pietats, si primer no el lliga? Llavors li saquejarà la casa.
30Qui no està amb mi, està contra mi; i qui no recull amb mi, escampa.
31Per això us dic: als homes se’ls podrà perdonar tota mena de pecats i d’injú-ries, però la blasfèmia contra l’Esperit no els serà perdonada.
32I si algú parla contra el Fill de l’Home, li serà perdonat; però si parla contra l’Esperit Sant, no li serà perdonat, ni en aquest món ni en el vinent.
33O doneu per bo l’arbre i per bo el seu fruit, o doneu per bord l’arbre i per do-lent el seu fruit; perquè l’arbre es coneix pel fruit que dóna.
34Cria d’escurçons! Com pot ser bo el que dieu, si vosaltres sou dolents? Perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.
35L’home bo, de la bondat que atresora en treu el bé; i l’home dolent, de la maldat que atresora en treu el mal.
36Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;
37perquè en base a les teves paraules seràs declarat just, o en base a les teves paraules seràs condemnat.”
El senyal de Jonàs
(Lc 11,24-32)
38Llavors el van interpel·lar uns mes-tres de la Llei i uns fariseus, i li digue-ren: “Mestre, voldríem que ens fessis un senyal.”
39Però ell els va dir: “Una generació dolenta i adúltera demana un senyal; i no li serà donat cap més senyal que el del profeta Jonàs.
40Perquè, així com Jonàs va passar tres dies i tres nits en el ventre del monstre marí, així el Fill de l’Home passarà tres dies i tres nits dins del si de la terra.
41En el judici contra aquesta genera-ció, els ninivites s’alçaran i la condem-naran, perquè ells es van penedir amb la predicació de Jonàs; i mireu que aquí teniu una cosa més gran que Jonàs.
42La reina de Migjorn s’alçarà en el judici contra aquesta generació i la con-demnarà, perquè va venir des dels con-fins de la terra per escoltar la saviesa de Salomó; i, mireu que aquí teniu una cosa més gran que Salomó.
43Quan l’esperit immund ha sortit de l’home, vaga pels sequerals buscant repòs i, no trobant-ne,
44diu: “Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.” Arribat allà, la troba desocu-pada, escombrada i endreçada.
45Llavors pren amb ell altres set es-perits pitjors que ell, hi entren i s’hi estableixen. I l’estat darrer d’aquell home esdevé pitjor que el primer. Això mateix és el que succeirà a aquesta generació dolenta.”
La mare i els germans de Jesús
(Mc 3,31-35 Lc 8,19-21)
46Encara estava ell parlant a la gent quan la seva mare i els seus germans es van presentar a fora i miraven de parlar-li.
47Algú el va avisar: “La teva mare i els teus germans són a fora i volen parlar-te.”
48Però ell va contestar al qui deia això: “Qui és la meva mare i qui són els meus germans?”
49I amb la mà estesa, indicant els seus deixebles, digué: “Mireu la meva mare i els meus germans.
50Perquè el qui compleix la voluntat del meu Pare celestial, és el meu germà, la meva germana i la meva mare.”
S'ha seleccionat:
MATEU 12: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya