Mateu 22:34-46
Mateu 22:34-46 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta: – Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? Jesús li digué: – Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament . Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix . Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos. Mentre els fariseus estaven reunits, Jesús els va fer aquesta pregunta: – Què en penseu, del Messies: de qui ha de ser fill? Li responen: – De David. Ell els diu: – ¿Com és, doncs, que David, mogut per l’Esperit, l’anomena “Senyor” quan diu: »El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre poso els enemics sota els teus peus ? »Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu? Ningú no va ser capaç de respondre-li res, ni es van atrevir des d’aquell dia a fer-li cap més pregunta.
Mateu 22:34-46 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es van po-sar d’acord, i un d’ells, que era mestre de la Llei, amb intenció de comprometre’l, li va preguntar: “Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?” Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment. Aquest és el manament principal i el més gran. El segon se li assembla: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. D’aquests dos manaments depenen tota la Llei i els Profetes.” Mentre els fariseus seguien plegats, Jesús els preguntà: “Què penseu del Crist? De qui és descendent?” Li diuen: “De David.” Els diu: “Com és, doncs, que David, guiat per l’Esperit, el tracta de Senyor quan diu: Digué el Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta fins que posi els teus enemics sota els teus peus? Si David el tracta de Senyor, com pot ser descendent seu?” Ningú no fou capaç de donar-li res-posta. I, des d’aquell dia, ja ningú no es va atrevir a interrogar-lo més.