Mateu 26:36-47 - Compara totes les versions

Comparteix

Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: – Seieu aquí mentre vaig allà a pregar. Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i angoixa. Llavors els digué: – Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi. S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: – Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols. Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: – Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. Se n’anà per segona vegada i va pregar dient: – Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat. Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. Llavors va cap als deixebles i els diu: – Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí. Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble.

Aleshores Jesús va arribar amb ells en un lloc anomenat Getsemaní, i digué als seus deixebles: “Seieu aquí, mentre jo vaig allà a pregar.” S’endugué amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristesa i un buit angoixós. Llavors els digué: “La meva ànima és plena de tristesa, tanta que em sembla morir. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.” Fent-se un poc més enllà es prosternà fins a terra, i pregava dient: “Pare meu, si és possible, que s’allunyi de mi aquesta copa; però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.” Quan tornà cap als deixebles, se’ls trobà adormits, i digué a Pere: “¿No heu tingut forces per a vetllar amb mi ni tan sols una hora? Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.” Per segona vegada s’apartà i pregà altre cop dient: “Pare meu, si no és pos-sible que deixi de beure aquesta copa, que es faci la teva voluntat.” Quan tornà els trobà altre cop adormits, perquè tenien el ulls carregats de son. Altre cop els deixà estar i se n’anà a pregar per tercera vegada, repetint les mateixes paraules. Després va cap als deixebles i els diu: “Ja podeu dormir i descansar. Mi-reu, l’hora del Fill de l’Home ja ha arri-bat i és lliurat a mans dels pecadors. Alceu-vos i anem. Ja és aquí el qui em lliura.” Encara estava parlant ell que es va presentar Judes, un dels Dotze, acompanyat d’un tropell de gent armada d’espa-ses i garrots, que venien de part dels principals sacerdots i dels ancians del poble.