Romans 7:15-25
Romans 7:15-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
De fet, allò que faig no ho entenc, ja que no faig allò que vull, sinó que faig allò que detesto. Quan actuo com no voldria reconec que la Llei és correcta. Per tant, ja no sóc jo qui ho duu a terme, sinó el pecat que hi ha en mi. Sé per experiència que el bé no ha-bita en mi, és a dir, en la meva condició humana, perquè, estant al meu abast el voler actuar correctament, se’m fa im-possible de dur-ho a terme, atès que no faig el bé que vull, sinó que faig el mal que no vull. Si faig allò que no vull, ja no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que habita en mi. De manera que trobo aquesta regla constant: ni que vulgui obrar correctament, no tinc a l’abast més que el mal. De fet, atenent l’home interior, sento atracció per la Llei de Déu, però veig en mi, en el meu cos, una llei diferent que fa la contra a les regles de la meva raó i em fa presoner amb la llei del pecat que porto dintre meu. Pobre de mi! Qui em deslliurarà d’aquest cos de mort? Serà la gràcia de Déu per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre! En resum, doncs, jo mateix, per un costat serveixo la Llei de Déu amb la raó, però per l’altre serveixo la llei del pecat amb la carn.
Romans 7:15-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
No entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto. Si faig, doncs, allò que no vull, reconec que la Llei és bona; però aleshores no sóc jo qui actua així, sinó el pecat que habita en mi. Sé que el bé no habita en mi, és a dir, en el meu cos. Veig que sóc capaç de voler el bé, però no de fer-lo: no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria. Si faig, doncs, allò que no vull, és clar que no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que habita dintre meu. Em trobo, per tant, que voldria fer el bé, però alhora constato això: només sóc capaç de fer el mal. En el meu interior em deleixo per la llei de Déu, però veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó: és la llei del pecat que porto en el meu cos i em té presoner. Que en sóc, de dissortat! ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em duu a la mort? Déu, a qui dono gràcies per Jesucrist, Senyor nostre! Em trobo, doncs, que amb la raó serveixo la llei de Déu; però, home feble com sóc, serveixo la llei del pecat.